31/05/2017

Trenta per cent d’empobriment o d’enriquiment?

3 min
Trenta per cent d’empobriment o d’enriquiment?

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va afirmar la setmana passada a Brussel·les que la independència de Catalunya faria caure el PIB català entre un 25 i un 30 per cent, i ho va ratificar a Sitges. El president Rajoy, descrivint les desgràcies que provocaria la independència de Catalunya, el va citar com a argument d’autoritat. No sembla que hi hagi estudis darrere d’aquesta xifra. És només una estimació (el que els anglesos en diuen una guesstimate -mig estimació mig conjectura-) de Guindos dels costos de sortir de la Unió Europea.

En sentit contrari, la promesa dels partidaris del sí al referèndum és de prosperitat futura, basada en la pertinença a la Unió Europea, sense el llast del dèficit fiscal, que s’enduu anualment un vuit per cent del PIB català, i sense el llast de les regulacions, intervencions i actuacions de l’estat espanyol que són uniformistes, centralitzadores i hostils als interessos dels ciutadans de Catalunya. Simplificadament, i amb la mateixa fonamentació que fa servir Guindos -una guesstimate-, es podria resumir el punt de vista del sí afirmant que la independència aportaria entre un 25 i un 30 per cent més d’enriquiment.

En les seves declaracions, el ministre Guindos ha oblidat mencionar, sembla que intencionadament, els costos que tindria per a Espanya la independència de Catalunya, que mereixerien més consideració de les autoritats espanyoles. També ha oblidat que la no pertinença d’una Catalunya independent a la Unió Europea seria només conseqüència d’un veto espanyol. Aquest és el punt crític.

La Unió Europea, arribat el moment, fugirà de tenir més problemes dels que ja té, especialment de perdre ciutadans. Seria l’estat espanyol qui pressionaria perquè una Catalunya independent es deixés fora de la UE. Però ¿és això el que realment voldria l’estat espanyol? No ben bé. El que vol és amenaçar els catalans amb el seu empobriment per evitar que vulguin marxar. Però si la independència es produís, l’interès espanyol esdevindria immediatament el contrari: garantir-se les millors condicions econòmiques possibles per a un futur separats. Això no passaria per tenir Catalunya fora de la Unió Europea; passaria, ben al contrari, per tenir-la dintre però posant condicions dures per a la separació, i sota l’arbitratge europeu.

Si Catalunya marxa, del que estarem parlant és de quant hauran de pagar els catalans per marxar. Dit d’una altra manera: quina serà la hipoteca que haurem de contreure per poder comprar la casa on vivim. A quant pujarà, quants anys l’haurem de pagar, i a quin tipus d’interès, i si tindrà clàusules terra o no. Evidentment, tot això és una estratègia que ningú no confessarà (bé, potser algun bocamoll, que també n’hi ha Espanya endins), però que es va desplegant davant dels nostres ulls. L’afirmació de Guindos és una amenaça en un context d’enfrontament electoral en un referèndum, i una posició negociadora per al futur. Alguna part de la intel·ligència de l’Estat deu estar fent comptes sobre quant podrien arribar a demanar a Catalunya per la seva independència. Ja fa temps ho va expressar Albert Boadella amb totes les lletres: si els catalans es volen independitzar, que ens comprin Catalunya als espanyols.

Què podria estar imaginant l’estat espanyol per a un escenari de negociació de la independència? Que els catalans paguin a Espanya tot allò que poden guanyar instal·lant-se pel seu compte. Implícitament, la intel·ligència espanyola no dubta que Catalunya s’enriquirà, i molt, com no dubta que Espanya s’empobrirà. Per altra banda, els primers passos del Brexit no demostren que sigui molt dolorós, sinó que sortir és complicat. Com més temps passa menys creïble esdevé pensar que les amenaces de quedar fora de la UE siguin creïbles. No es va fer fora Grècia de l’eurozona. Es va fer tot el possible per impedir que el Regne Unit marxés, i ara es veu que ni volent és fàcil marxar.

Una Catalunya independent no marxarà de la UE, ni la faran fora. El que sí que passarà és que l’escenari de la independència tindrà un preu. No són males notícies per a Catalunya. Portar el debat sobre la independència a la racionalitat econòmica és un gran pas endavant. Això sí, caldrà estar molt alerta sobre quina és la factura.

stats