Intervenció, pressupostos i 155

Sense pressupostos pot generar-se un estalvi que s'apropiaria íntegrament Hisenda

Dissortadament, encara pot ser precipitat donar per fet que el govern de la Generalitat que nomeni el president Torra podrà prendre possessió. Esperem que no hi hagi sorpreses, però les declaracions que anem sentint i llegint mostren que els partits nacionalistes espanyols volen seguir governant Catalunya amb l’article 155 que s’han inventat, ben lluny de l’esperit i la lletra de la Constitució. Van explicant que no es pot retirar del tot, i que es pot tornar a aplicar, corregit i augmentat. La inventiva legisladora és extraordinària. És ben bé que la llei és fàcil de canviar quan volen i és inamovible quan no volen. Tota aquesta hostilitat podria complicar i allargar la presa de possessió del nou govern.

D’entrada ja s’han posat d’acord a mantenir la intervenció financera. La intervenció massiva es va fer sota l’empara legal de la llei d’estabilitat pressupostària, cosa que era legalment insostenible perquè no hi havia ni el perill, ben al contrari, ni el procediment fixat per aquesta llei. Tan bon punt es va aplicar l’article 155 la intervenció financera es va redefinir com a part del seu desplegament, cosa que tenia una base legal més sòlida. Justament, ara que potser s’aixecarà el 155, és una arbitrarietat completa que es mantingui la intervenció financera. El que dèiem: no va de legalitat sinó de voluntat política.

Tanmateix, la capacitat de definir el pressupost encara estarà en mans de la Generalitat. Això implica la capacitat de redefinir despesa i la capacitat d’ampliar-la dins dels marcs fixats per la llei d’estabilitat. Aquests marcs són restrictius, perquè obliguen a reduir el dèficit (per al 2018 en un 0,2% del PIB) i que la despesa no creixi més enllà de la regla de despesa. Aquesta regla permet ampliar la despesa de les administracions públiques el 2018, en un 2,4% respecte al 2017. La lletra petita afegeix que és ampliable si creixen els ingressos permanents. Per a les comunitats autònomes (CA), es refereix als ingressos del model de finançament i als tributs propis. En aquests anys de recuperació econòmica, tots aquests ingressos creixen ràpidament i poden justificar uns quants centenars de milions d’euros d'increment de despesa.

Hauria de ser de l’interès de tots els grups parlamentaris tramitar i aprovar uns pressupostos tan expansius com sigui possible per a aquest mateix any 2018

El marge global d’increment pot ser força interessant. No es pot desaprofitar de cap manera. Pel seu valor en si i perquè no utilitzar-lo arrossegaria la pèrdua d’aquesta capacitat de despesa sobre els anys següents. S’ha de tenir present que si no s’aproven pressupostos és molt difícil, i més en la situació d’intervenció financera, augmentar la despesa. Malgrat que els ingressos pugin força, la pròrroga dels pressupostos vigents impedeix incrementar la despesa, excepte per a allò a què obligui la legislació bàsica estatal. Acceptar la pròrroga i esperar a preparar pressupost per a l’any 2019 seria perillós perquè es malbarataria aquest potencial.

Hauria de ser de l’interès de tots els grups parlamentaris, especialment dels que volen que el govern de la Generalitat desplegui polítiques socials, tramitar i aprovar uns pressupostos tan expansius com sigui possible per a aquest mateix any 2018. Cal aprofitar el marge de la regla de despesa i cal aprofitar el marge suplementari que poden donar els increments permanents d’ingressos per poder fer front a les expectatives de la ciutadania. Sense pressupostos ens podem trobar que els ingressos creixin, però la despesa no, generant així un estalvi respecte als objectius de dèficit. Tinguem-ho clar: aquest estalvi se l’apropiarà íntegrament Hisenda. És una realitat que ja han hagut d’experimentar, dolorosament, els Ajuntaments de Barcelona i de Madrid, que fa temps que tenen superàvits. Els va passar que, un cop arribats al govern municipal, van trigar a activar tota la seva capacitat de despesa, que ja era molt important. Ara troben a faltar tenir-ne més, però estan limitats per la regla de despesa.

Encara que el nou govern tingui moltes prioritats polítiques, convindria que no oblidés que atendre ràpidament les prioritats de despesa també és urgent. Encara que sigui políticament complicat, i encara que el 155 i la intervenció financera hi posin molts bastons a les rodes, val la pena intentar fer uns pressupostos per a l’any 2018. Quan tots els afers polítics són complicats i tensos, un pressupost expansiu pot amorosir conflictes i ampliar complicitats. Que no espanti el no de la CUP. Si el pressupost del 2018 resol problemes socials punyents, comuns i PSC, que tant ho reclamen –i al final la mateixa CUP–, haurien d’acceptar-lo, o abstenir-se, que ja seria positiu.

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF