Problemes de la independència

Enguany l'editorial A Contra Vent ha publicat la traducció al català de la cèlebre opinió del Tribunal Internacional de Justícia segons la qual la declaració unilateral d'independència de Kosovo no és contrària al dret internacional. Tot i que l'opinió se circumscrivia al cas de Kosovo i no establia cap dret general a la secessió, la posició del Tribunal va ser molt ben rebuda per independentistes d'arreu del món, entre els quals els catalans. La llàstima és que el debat es va centrar en la legitimitat de la declaració unilateral d'independència i va deixar en un segon o tercer pla les turbulències polítiques generades per aquesta declaració. Vet aquí que aquestes turbulències han derivat en una flamarada literal aquest estiu que tot just s'acaba.

Com és sabut, la declaració unilateral d'independència de Kosovo va ser aprovada per 109 dels 120 membres de l'Assemblea de Kosovo; els 10 representats de la comunitat sèrbia (i el de la comunitat gorani) no van assistir a la reunió. Des d'aleshores ençà, el nord de Kosovo, que és on es concentra la minoria sèrbia del nou estat, viu una situació que els experts han qualificat de "sobirania dual". Nominalment, el nord de Kosovo és part de l'estat de Kosovo a tots els efectes, però a la pràctica existeix una xarxa paral·lela d'institucions sèrbies finançades per Belgrad. La "sobirania dual" va atènyer el seu punt màxim de tensió el mes de juliol passat, quan l'Estat kosovar va intentar obtenir el control de dos passos fronterers amb Sèrbia, a fi de fer complir la prohibició d'importar productes serbis. La població sèrbia local es va amotinar, es van muntar barricades, un dels passos fronterers va ser incendiat i un policia kosovar va resultat mort.

El 23 d'agost Angela Merkel va visitar Belgrad i va ser molt rotunda amb el seu col·lega Boris Tadic: si Sèrbia vol entrar a la Unió, ha de desmantellar les estructures paral·leles del nord de Kosovo. Suposant que Tadic estigués en condicions de desmantellar aquestes estructures, quin tractament hauria de donar Kosovo a una part del seu territori on la població prefereix seguir formant part de Sèrbia? Poc després dels disturbis, el diari Zëri sostenia que la comunitat internacional havia fet veure a les autoritats kosovars la urgència d'atorgar al nord de Kosovo un "estatut especial". Segons Koha Ditore , un altre diari de Pristina, fins i tot hauria circulat el nom de Consell Regional per al Nord. Siguin o no certes aquestes revelacions, el cas planteja preguntes interessants: quins haurien de ser els límits de l'autonomia dels serbis del nord de Kosovo? Les institucions autonòmiques sèrbies del nord de Kosovo podrien arribar a aprovar legítimament una declaració unilateral d'independència respecte a Kosovo (i d'annexió a Sèrbia)?

Mentre Merkel visitava Belgrad, la premsa de Sarajevo es queixava que la cancellera federal alemanya hagués volat directament de Zagreb a la capital de Sèrbia sense passar per Bòsnia i Hercegovina (BiH), com si BiH no fos també una peça clau de l'estabilitat dels Balcans, és a dir, de l'estabilitat d'Europa. La independència de BiH també va ser celebrada en el seu moment pels cercles independentistes catalans, com ho va ser la de les altres repúbliques iugoslaves, però en aquell moment tampoc no es van analitzar amb prou cura les enormes dificultats polítiques que comportava. Avui BiH és un estat fallit, no té govern central des de fa prop d'un any i la taxa d'atur supera el 40 per cent. Una de les claus de l'atzucac de BiH és la traumàtica divisió del país acordada a Dayton entre dues entitats pràcticament confederals, una controlada pels serbis (la Republika Srpska) i l'altra controlada per croats i bosníacs, més coneguts com a musulmans (la Federació de Bòsnia i Hercegovina). La Republika Srpska juga des de fa temps amb la idea de la secessió. Tornem-hi: els serbis de la Republika Srpska tenen dret a decidir? Però ara no parlem d'institucions hipotètiques: l'Assemblea Nacional de la Republika Srpska, que té la seu al carrer Vuk Karadzic de Banja Luka, podria arribar a aprovar legítimament una declaració unilateral d'independència respecte a BiH (i d'annexió a Sèrbia)?

Els casos dignes d'estudi no s'acaben aquí. De tant en tant, els bosníacs de Novi Pazar, a Sèrbia, fan proclames panbosnianes, i els albanesos de Macedònia, deu anys després dels Acords del Llac Ohrid, no acaben de trobar el seu encaix en la Macedònia independent. Els exemples balcànics haurien de fer-nos veure que en societats plurals com la nostra no caldria limitar-se a aplanar el camí que ha de portar a la secessió, tot emfasitzant els beneficis que pot significar, sinó que també cal estudiar els problemes que se'n poden derivar.