06/11/2012

Aconseguir la independència

3 min

El 2 de setembre Ferran Requejo va escriure en aquestes pàgines una de les frases més assenyades que s'han escrit abans i, sobretot, després del tsunami de l'Onze de Setembre. "Declarar la independència -deia l'il·lustre catedràtic- és molt diferent d'aconseguir-la". La frase no solament fa un toc d'atenció als independentistes eixelebrats tipus López Tena, sinó també a molts columnistes d'aquest diari i fins i tot a més d'un dirigent de l'ANC. Com sempre, una mica de política comparada pot resultar instructiva.

El dia abans de la gran manifestació, Kosovo va assolir la seva "plena sobirania", una notícia que per raons òbvies no va tenir el ressò que es mereixia. Tècnicament, el que va passar a Pristina el 10 de setembre és que va plegar l'Oficina Civil Internacional creada per l'ISG (International Steering Group) per supervisar la independència de Kosovo.

Des de Catalunya, algú podria pensar que quatre anys i mig d'espera no són res si al final del camí hi ha la "plena sobirania". Però en aquest cas hi ha raons serioses per a creure que malgrat aquesta "plena sobirania" nova de trinca el jove estat kosovar encara no ha aconseguit la seva independència.

Quatre anys i mig després de la seva declaració unilateral, Kosovo ha estat reconegut per 91 dels 193 estats del món, entre els quals hi ha Alemanya, però no pas Rússia ni la Xina, que bloquegen l'ingrés de l'estat kosovar a l'ONU. A priori es pot viure molt bé fora de l'ONU (Suïssa no hi va ingressar fins a l'any 2002), però en aquest cas la no admissió té conseqüències perjudicials. Només un parell d'exemples (esportius, per variar). ¿Saben quantes medalles va obtenir Kosovo als Jocs Olímpics de Londres? Cap, i no pas perquè els esportistes kosovars no excel·leixin en cap especialitat, sinó per la simple raó que Kosovo no hi va participar. El COI sosté que no pot admetre Kosovo a l'organització si prèviament no és membre de l'ONU. La "tenacitat" dels kosovars, que diria l'amic Joan Ramon Resina, no ha estat suficient per a substanciar la promesa que la declaració unilateral d'independència els portaria directament a tenir una delegació olímpica pròpia. En el cas del futbol, tres quarts del mateix. Com és que Kosovo no està jugant la fase de classificació del Mundial del Brasil? No pas perquè Kosovo no tingui selecció nacional, sinó perquè Kosovo no és membre de la FIFA, i no és membre de la FIFA perquè no és membre de l'ONU.

Però els problemes de Kosovo no vénen solament de l'insuficient reconeixement internacional. En declaracions a Deutsche Welle , l'expert en temes balcànics Norbert Mappes-Niediek no podia ser més clar: " Kosovo can only survive with immense economic aid. Of course that limits its sovereignty, and this formal acquisition of sovereignty doesn't have all that much meaning ". En el mateix reportatge, el professor Arsim Bajrami reblava el clau: " There's not absolute sovereignty yet. Kosovo needs support from KFOR and NATO to provide security and integrity ".

La veritat és que Kosovo i Catalunya s'assemblen com un ou i una castanya. A diferència de Kosovo, una Catalunya independent seria econòmicament viable i segurament no tindria els nivells de corrupció de Kosovo ni cap problema territorial semblant al que plantegen els serbis de Kosovska Mitrovica. Tanmateix, potser sí que hi ha alguna lliçó per extreure del cas kosovar. El 2 de setembre Ferran Requejo deia que la voluntat dels catalans és la principal condició necessària per a l'èxit de la secessió de Catalunya però no és una condició suficient. "També comptarà, i molt, la posició dels principals actors internacionals". Els catalans hauríem de fer l'esforç de veure la independència de Catalunya no només des de la nostra perspectiva, sinó també amb els ulls de Barack Obama, Angela Merkel, Christine Lagarde, Ban Ki-moon, Vladímir Putin, Hu Jintao i la resta de líders mundials. En el cas kosovar, la independència va venir precedida d'una negociació fallida entre Sèrbia i Kosovo. Els catalans hem de convèncer els líders mundials que una reunió de dues hores al Palau de la Moncloa és suficient per a excloure qualsevol sortida que no sigui la independència. Necessitem un Martti Ahtisaari que escrigui de nosaltres el que va escriure a propòsit de Kosovo l'any 2007: "Upon careful consideration of Kosovo's recent history, the realities of Kosovo today and taking into account the negotiations with the parties, I have come to the conclusion that the only viable option for Kosovo is independence ". El trobarem?

stats