Els compradors de sexe

Que la demanda de sexe pagat supera l’oferta que existeix no és cap novetat. De fet, la demanda és tan elevada com variada, cosa que provoca que la prostitució prengui múltiples formes per satisfer els desitjos de l’àmplia amalgama de clients.

El que es coneix com “anar de putes” ha esdevingut una activitat que per a alguns suposa sexe ràpid, sense compromís i variat; per a d’altres, un espai per trobar consol a vides solitàries, i per a alguns fins i tot espais de socialització i reafirmació masculina, vinculada a l’oci compartit o emmarcada en esdeveniments sociolaborals. Una mostra d’aquest darrer grup és que alguns prostíbuls han ampliat els seus horaris amb motiu del Mobile World Congress i han incrementat el nombre de treballadores sexuals per donar resposta a l’augment de clients.

I és que la prostitució, tot i ser quasi impossible de quantificar (per l’elevada ocultació, les noves formes de treball sexual i la vinculació als espais virtuals), genera, segons l’ONU, uns set bilions de dòlars anuals a escala mundial, provinents de quasi 4 milions de persones al món prostituïdes (s’estima que el 90% estan forçades per diferents circumstàncies).

La complexitat d’un dels negocis mundialment més lucratius s’amaga a casa nostra rere la clandestinitat, que es troba oxigenada per la alegalitat de la situació. I és que en aquesta realitat hi conviuen dos fenòmens, el treball sexual i l’explotació sexual, que en alguns punts es troben imbricats i en altres es desdoblen.

Avui, però, el tema que ens ocupa és un dels elements comuns que formen part de la gènesi dels dos fenòmens i que ha esdevingut una peça quasi invisible de l’equació de la prostitució. El que demana i compra. El client, el prostituïdor, més conegut com “el puter”. El que entra i surt de l’espai de prostitució però es desdibuixa socialment, silenciant-ho, per no ser qüestionat ni jutjat. Troba aixopluc en la doble moral que permet la alegalitat. Una activitat legitimada pel sistema, que dona cobertura a la seva existència però intenta invisibilitzar la seva manifestació. La realitat, però, esdevé insostenible, i és que cal reclamar amb urgència respostes socials i polítiques, perquè la manca de context jurídic i de visibilitat trepitja els drets de les persones que exerceixen la prostitució (majoritàriament dones).

Saber com són els que consumeixen sexe pagat (el 99,7% són homes) ens aporta llum sobre els referents socials a nivell sexual i afectiu que perpetuen el model. De fet, podem afirmar que Espanya és capdavantera en el tema. L’estudi més ampli en aquesta temàtica ( Sexual behavior and HIV/AIDS in Europe ) assenyala que els espanyols són els europeus amb les taxes més elevades pel que fa a la compra de sexe (el 40% d’homes han pagat per sexe en algun moment de la seva vida).

Poques són les investigacions que s’han centrat en el paper dels prostituïdors, però és sabut que els perfils dels clients són molts diversos i heterogenis. Segons un dels estudis més recents ( El putero español ), es podria parlar de quatre tipologies. 1) El misogin: el seu ideari recull que totes les dones són putes, que la prostitució és una cosa normal i necessària i que el món femení és extremadament pervers. 2) El consumista: joves que es defineixen com a no sexistes i com a crítics amb el masclisme però que compren sexe emmarcant-ho en la ideologia del capitalisme liberal (“Si es ven, es pot comprar”) i en situacions d’oci grupals. 3) El client amic: empàtics, humanitzen la prostitució i busquen també afectivitat; es defineixen com a clients preferencials, fins i tot parelles. 4) El client crític: entenen la prostitució com a forma d’abús i desigualtat, es penedeixen de l’experiència i destaquen la pressió del grup per decidir comprar sexe.

La banalització i naturalització del consum de prostitució s’ha vist fomentada per la hipersexualització de la nostra quotidianitat, els llimbs jurídics i una orfandat col·lectiva en educació afectivosexual. I aquesta orfandat ha estat adoptada per la pornografia, que ha esdevingut el model referencial sexual masculí, amb uns fonaments masclistes exacerbats que segueixen actius en el nostre ADN social. Així doncs, la cultura prostitucional ha erotitzat la compra de sexe i ha esdevingut un tret definitori de la nostra cultura, que encara es fonamenta en la dominació i que promulga que els homes poden disposar de l’entorn, l’espai, el temps i també de les dones i els seus cossos.

Afortunadament, però, existeixen altres masculinitats que reclamen un canvi de paradigma rebutjant i renunciant als privilegis atorgats pel sol fet de ser homes i que alhora perpetuen la desigualtat. Aquests aposten fermament per les relacions respectuoses, justes i igualitàries. I és que urgeix exigir una educació efectiva per acabar amb l’analfabetisme afectivosexual, així com una visibilització de la realitat de la prostitució per promoure un debat profund, acompanyat de valentia i coratge per prendre decisions col·lectives. Tan sols així podrem aconseguir una societat que es fonamenti en les relacions basades en el respecte, la llibertat i la igualtat.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF