Com encarem els dies que venen?

Es desfà el miratge de seguretat i control global ficticis que hem construït

La pandèmia ja és aquí. Això afecta la totalitat de les nostres vides amb la suspensió de la pràctica totalitat de les activitats quotidianes i amb l'establiment de mesures de distanciament social. Són mesures previstes com a mínim durant 15 dies i que també caldrà gestionar psicològicament. En aquest sentit és clau que no ens deixem endur per la por, ni alimentem el caos, evitant sobreexposar-nos a la desinformació i a les  fake news. Estem davant una situació insòlita, que en qüestió d’hores està canviant completament la nostra vida. I alhora es desfà el miratge de seguretat i control global ficticis que hem construït i ens connecta amb l’essència de la realitat humana, la incertesa i la fragilitat. Tot això ens sacseja profundament i podem sentir una sensació de vertigen en alguns moments, que ens arrossega fora de la nostra zona de confort.

És normal sentir-nos així, però és vital que el caos i la por no siguin la nostra brúixola, i per tant caldrà que ens orientem en les qüestions més micro, que depenen exclusivament de nosaltres. Hem de començar a acceptar aquest període de temps. La progressió de les pautes que ens van donant des de les institucions, cada cop més restrictives, han facilitat un cert procés d’adaptació. Digerir aquest canvi de rutines i realitat, sense generar expectatives, ni viure massa projectats en el futur, ajudarà a no frustrar-nos. Centrar-nos en el dia a dia farà que no generem més tensions emocionals de les necessàries. Tensions que ja apareixeran en el post o per les mateixes dinàmiques d’un confinament amb un grup familiar on quasi no hi ha moments de desconnexió. Tot i que sigui difícil, és important que ens facilitem entre nosaltres temps de descompressió alternats, com a forma de cuidar-nos. Establir pautes, rutines, marcar mínimament el ritme del dia ens ajudarà a recuperar certa sensació de control i ajudarà les famílies que tenim mainada a donar un cert sentit als dies que vindran.

Caldrà no perdre de vista el sentit del confinament (renúncia personal en pro d’un bé comú), així com la seva finitud (començarà i acabarà)

Caldrà no perdre de vista el sentit del confinament (renúncia personal en pro d’un be comú), així com la seva finitud (començarà i acabarà), cosa que ens ajudarà a relativitzar les tensions emocionals que es donin en moments de desgast i cansament emocional acumulats. Cal, doncs, que en aquesta experiència la prioritat passi per cuidar-nos, començant per la cura a un mateixa i embolcallant-nos de paciència. Haurem de cuidar també en la distància aquelles persones amb qui no compartim el confinament. En el cas de les persones que estiguin soles, també caldrà que es preparin i tinguin estratègies per poder gestionar-ho. Estructurar mínimament el dia diversificant les activitats i posant límits temporals per salut mental. Incloure activitats que ens apassionen, amb feina si ens és possible, exercici físic per compensar el confinament, amb un temps de contacte amb altres persones a distància ens ajudarà a fer més passables aquests dies. 

En el cas de persones grans que estiguin soles, establiu unes hores per trucar, perquè no hagin de passar el dia pendents del telèfon, i quan les truquem oferim-los una conversa sense presses. Cal ser conscients que quan disminuïm el contacte social i tenim més temps per a una mateixa, aquesta situació pot remoure’ns internament i fer aflorar temes personals que tenim pendents per resoldre. Això no ens ha de fer por, perquè és un bon moment per treure el soroll de la nostra quotidianitat i mirar-nos. 

Podem tenir la sensació que el temps canvia la seva dimensió. De fet, al llarg dels 15 dies podem passar d’un estat d’ànim a un altre i el fet d’haver abaixat el ritme i estar més en contacte amb nosaltres mateixes i els nostres pot fer-ho tot plegat més conscient i més intens. El temps avui en dia és un bé molt preuat. Tenir-ne en confinament és un repte evident que potser marcarà un punt d’inflexió en algunes vides. Perdre coses per guanyar-ne d’altres. Si hi hem de passar aprofitem l'ocasió, perquè només dependrà de nosaltres viure-ho en positiu i que esdevingui una oportunitat.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF