Sobre el dret a decidir on viure
Fa una colla d’anys, en una de les meves primeres feines, la meva cap, davant els meus dubtes sobre on establir-me, em va dir: "No condicionis el lloc on vols viure pel lloc on treballes". En aquell moment no vaig ser conscient de la llargada de les seves paraules, però posteriorment van ser claus a l'hora de decidir on arrelar. La seva declaració d’intencions amagava una forma d’estar al món i entendre la vida, reequilibrant el pes de l'àmbit laboral enfront dels àmbits personals.
No és gens senzill poder compensar els pesos de les diferents parcel·les de la nostra vida, perquè realitats com la laboral esdevenen grans condicionants que decanten sovint la balança. Sol ser bastant habitual que la gent acabi renunciant a viure on realment desitjaria, prioritzant aquests aspectes laborals. Això acaba provocant densitats insostenibles en determinats espais urbans, que disminueixen la qualitat de vida, i, a l’altre extrem, un despoblament galopant en algunes zones més rurals. Diumenge passat el programa 30 minuts abordava precisament aquesta qüestió, posant sobre la taula una realitat territorial que va també sobre el dret a decidir on viure.
No és casual que tots aquests debats sorgeixin ara amb més força, perquè la pandèmia ha provocat la necessitat de redefinir el com vivim i ens relacionem amb les nostres feines. Aquest temps ha permès replantejar-nos quins estils de vida hem construït i com “consumim” la nostra quotidianitat, i alhora ha fet evident realitats insostenibles, emmudides per l’estrès diari.
L’assentament del teletreball sembla que en alguns casos podria contribuir a l'exercici del dret a poder escollir on volem viure, reforçant la connectivitat i repensant dinàmiques laborals obsoletes com el presencialisme, la discriminació territorial i el centralisme urbà. Que el teletreball ens ajudi a poder decidir de forma més lliure com volem viure serà possible quan transformem aquesta supervivència laboral on naveguem fa mesos i construïm un model sostenible. Incorporar la perspectiva de gènere en la regulació del teletreball amb mesures per evitar l’aïllament, garantir la desconnexió digital o evitar processos de sobreexplotació laboral, entre d’altres, seran mesures clau per evitar la penalització en les dones, que acaben sent les grans damnificades. Perquè urgeix construir un model de treball integrat a la vida i no una vida integrada al treball.
Altres iniciatives que han nascut en el si de la pandèmia i que reflexionen sobre com volem viure són moviments veïnals com el moviment Volem Jugar de Ciutat Vella, que reivindica poder continuar gaudint dels carrers del barri tal com s'ha fet durant el desconfinament. Es tracta de tenir espais flexibles i oberts, rurals o urbans, que facilitin l’equilibri d’usos i generin benestar personal i col·lectiu. Carregar de vida les nostres decisions i accions és extremadament empoderador perquè permet reconquerir espais compartits però també individuals.
Perquè focalitzar-nos en la vida i dessacralitzar la feina deslegitima un sistema productiu que ens ha robat espais de llibertat. El feminisme esdevé clau en aquesta vindicació del dret a decidir on viure perquè, amb la seva màxima de situar la vida al centre, ens empeny a repensar i construir formes diverses i sostenibles de viure.
