26/04/2018

Violades i indignades

2 min

Psicòloga especialitzada en VictimologiaReconec que he sigut ingènua, un cop més. He confiat en la possibilitat que la justícia comencés a ser justa amb les dones. Reconec que per uns moments vaig creure que aquest cas podria ser un punt d’inflexió per iniciar el camí judicial de la reparació de les dones que han patit atacs sexuals. Avui, però, altre cop sento com la “seva veritat” ens agredeix en el més profund.

De nou, la realitat viola l’ideal de justícia davant la violència sexual, de manera ja massa coneguda -amb sentències carregades de culpes, humiliacions, menysteniments...- per recordar-nos el nostre lloc en el sistema masclista que ens sotmet i agredeix. Emergeix altre cop amb força la justícia patriarcal obsoleta, que encara és poderosa. Una justícia que es mostra sorda davant la imperiosa urgència d’acabar amb una de les plagues més lesives per a la nostra societat i les nostres dones: la violència sexual.

Judicis que revictimitzen, que maltracten i humilien. Procediments que són balons d’oxigen per a la perpetuació de prejudicis que alhora esdevenen cadenes massa pesants per a moltes dones, que les ofeguen en la decisió de la no denúncia. Perquè moltes (el 90% dels casos mai són denunciats) desconfien d’un sistema judicial que les jutja a elles en l’abans, durant i després de l’agressió sexual, i que no les protegeix, ni repara.

I lamentablement aquestes sentències i procediments insuflen més pes a la solitud, a la culpa, a la vergonya... i es produeix la tan coneguda revictimització que perversament ja se’ls explica a les dones des de l’inici, com a sobrecost que hauran d’entomar, en el procés de demanar justícia.

La violència institucional traumatitza. S’instaura sobre el trauma de l’agressió sexual, fent la ferida més profunda i més dolorosa. Entorpint, provocant greus retrocessos en els processos de recuperació de les dones i fins i tot impedint-los.

Per això avui crec que compartim una indignació absoluta i profunda per la nostra companya que va ser violada pel sol fet de ser dona, i per un sistema judicial que ha intentat aixafar el seu coratge i valentia.

Però és cert que alguna cosa ha canviat. La repulsa, la indignació i la mobilització social que es respira, que es palpa i que suma forces al carrer, ens mostra com ara som més que mai, alçades, sense por, ocupant les nostres vides i les nostres ciutats. Vivint els drets i les llibertats que són nostres. Per ella, per nosaltres i per la nostra societat, no defallim, no permetem que la perversió de la seva guerra bruta ens liquidi. Sororitzem-nos i seguim lluitant per allò que és nostre pel sol fet de ser dones, pel sol fet de ser persones.

stats