Rita Segato, desxifrant el patriarcat

En el marc de Ciutat Oberta, un seminari ha analitzat l'obra de l'antropòloga i feminista argentina

Poques vegades tenim ocasió de seure al costat d’una de les referents internacionals del camp professional al qual ens dediquem, amb temps per parlar, consultar o debatre i nodrir-nos de glopades d’aire fresc que ens permetin seguir treballant amb més profunditat.

En el marc de Ciutat Oberta, la Biennal del Pensament organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, he tingut l'oportunitat de copresentar al CCCB un seminari on s’analitzava l’obra de Rita Segato amb la pròpia autora. Escoltar-la permet veure-hi clar, sobretot en moments en què determinats crims i agressions masclistes poden arribar a semblar inintel·ligibles.

“Desxifra’m o et devoro”. Aquesta frase, atribuïda a l’Esfinx, és una de les cites que Rita Segato utilitza en els seves obres i que defineix clarament el que l’antropòloga ha fet en el camp de la violència contra les dones: desxifrar i posar llum als aspectes més invisibilitzats que alimenten un patriarcat massa confós, endinsat en la genètica de la nostra societat i en els poders que la sustenten. De fet, les seves tesis passen per definir la qüestió de gènere com la pedra angular de tots els poders, la base de totes les opressions i, al mateix temps, el termòmetre de la societat. Disseccionar el patriarcat per comprendre’n la gènesi i els elements nuclears ha fet d’aquesta autora una referència indiscutible en aquesta àrea.

Segons Segato, la història del patriarcat és la història de la humanitat, una història dels homes que ha emmudit i amagat la història de les dones. Per això l’estat és clarament patriarcal, perquè qui l’ha construït té l’encàrrec de protegir aquest sistema de dominació i opressió dels uns contra les altres. De manera natural, l'estat ha anat definint les seves institucions sota aquesta perspectiva androcèntrica. Per això la pensadora argentina crida a una altra forma de fer política: la política en clau feminista, trencant la diferenciació entre el que és domèstic i el que és públic, recuperant el valor del que és relacional, en l'àmbit dels afectes, i posant el “cos al carrer”, perquè tot és polític. Una política que situï el que és comunitari en el centre.

La feminista argentina lluita per elevar el feminicidi a la categoria jurídica de genocidi de les dones

L'obra de Segato, doncs, és també una crítica clara a un dret que no recull ni significa el que ens passa a les dones, a una justícia que, si en algun cas comença a interessar-se per determinades violències masclistes, no construeix definicions operatives ni dota d’eficàcia real ni simbòlica les seves respostes. De fet, Segato arriba a la conclusió que la justícia que ens empara considera aquests crims com a menors, discurs que pren sentit davant les ja tan normalitzades injustícies patriarcals de què hem estat testimonis.

Un altre element clau de la seva proposta és l’aproximació que fa a la violència sexual. Segons l’antropòloga, la violència sexual és expressiva i no tan sols instrumental, perquè s’utilitza per emetre un missatge social, per expressar el poder, i s’exhibeix davant la mirada pública. Rita Segato ha estudiat la violència sexual en entorns bèl·lics i l'ha redefinit com una nova forma de guerra, com una nova forma d’estratègia militar, com a part de l’entrenament militar i com una forma de neteja ètnica per dissoldre comunitats. El cos de les dones, doncs, s’inscriu com a territori sota una pedagogia patriarcal que contamina la sexualitat de dany i crueltat. Segons Segato, la violació no és un fet aïllat ni l’anomalia d’un subjecte, sinó un missatge pronunciat en societat com a expressió de la dominació de l’altre, a nivell físic i moral.

Segato també ha analitzat una de les mostres de poder més extremes del patriarcat, els feminicidis, un àmbit en el qual els seus estudis sobre crims com els de Ciudad Juárez han aportat grans dosis d’intel·ligibilitat. En aquest sentit ha construït conceptes com la letalitat del gènere, i ha parlat del sistema de comunicació que aquests crims acaben esdevenint: missatges directes a les dones per part d’un sistema que vol exemplaritzar i que, alhora, segella un pacte viril mafiós sota l’empara del règim patriarcal. La feminista argentina lluita per elevar el feminicidi a la categoria jurídica de genocidi de les dones, perquè el mateix concepte ni tan sols és pres en consideració per la legislació actual, tot i ser cada cop més reconegut per la població i els mitjans.

Les agressions contra les dones són part de l’aire que respirem. Moltes situacions mai seran enteses com a delictes perquè l’atmosfera en què ens movem dilueix, emmascara i naturalitza una desigualtat massa genetitzada i acceptada. Quan realment tenim el valor de diseccionar-la, com fa Rita Segato, tot el nostre sistema es posa en crisi perquè es fa palès que descansa sobre una base de dominació patriarcal.

El camí està obert i les pistes han estat plantejades. Ara només toca decidir si volem seguir caminant per la senda del colonialisme patriarcal, o optar per una forma de vida i d'organització en clau feminista que passi per un canvi individual de cara a aconseguir un canvi col·lectiu fonamentat en el respecte, la diversitat i la igualtat. Ara que el diagnòstic està servit, la decisió és a les nostres mans.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF