Cremarem els esperits masclistes

Per fi s’ha fet justícia amb els cinc herois més mediàtics del masclisme, aquells que van violar, humiliar i vexar una noia just ara farà un any.

Un cop més, la justícia patriarcal ha estat justa amb els seus defensors, trencant la “regla d’or” de la llibertat provisional i deixant lliures les cinc bèsties de la Manada, amb prou marge de temps perquè puguin tornar als Sanfermines o a qualsevol altra de les moltes festes que se succeiran durant l’estiu.

Aquesta és la veritable justícia que ens empara, la que és capaç de jutjar les dones que han estat agredides, posant en dubte el seu estat de xoc emocional quan estan sent violades; la que jutja si intentem refer les nostres vides, menystenint el que hem viscut si no es posa en risc la nostra vida.

La justícia patriarcal no empara les que han patit un atac masclista, sinó que les desprotegeix en una cursa vergonyosa i indigna que acaba per desvelar les seves identitats, sotmetent-les així a una lapidació pública on l’estigma de ser una dona violada és encara viu i funcional. Una justícia injusta amb la meitat de la població, que menysté la violència sexual i, sense cap motiu raonable ni comprensible més enllà de mantenir una mirada que està intoxicada pel masclisme, decideix minimitzar una violació grupal, al·legant un Codi Penal obsolet, que és incapaç de donar resposta a una problemàtica social que necessita urgentment una solució.

Però, tothom tranquil! Tot està en ordre! Tot segueix el seu curs normal i el guió esperable en un sistema judicial intoxicat, que no s’ha dignat a integrar la mirada de les dones i la realitat que vivim, i que encara mostra una gran musculatura masclista per enviar-nos missatges constants que ens diuen que l’atac a les llibertats i drets de les dones és acceptable i que en matèria de violència sexual les línies entre el que està permès i el que no ho està es difuminen.

Les lleis i les sentències escriuen i descriuen una realitat que transmet un missatge clar a les bèsties, perquè se sentin amb la llibertat de tornar-nos a atacar.

No es tracta tan sols d’evitar que l’agressor s’apropi a la dona que ja ha estat violada i ha patit tota la violència institucional haguda i per haver, sinó que es tracta de dignitat, de respecte, de garantir el benestar d’aquelles persones que van recórrer al sistema judicial esperant una justícia justa i reparadora.

Ara, de nou, el sistema allibera els uns mentre alimenta la por de les altres, posant en dubte el principi d’equitat que hauria de definir la justícia, i creant un abisme infinit entre si mateixa i la societat.

La justícia patriarcal és violència institucional en totes les seves formes.

Que ja hagin aparegut amenaces per part de la gran manada tan bon punt s’anunciava l’alliberament de cinc dels seus membres, amb missatges com ara “Els Sanfermines sempre seran nostres. Prepareu-vos”, posa de manifest que el dret penal té una funció social i que, lluny de fer una tasca preventiva, el seu sistema judicial dona arguments per seguir amb aquests atacs constants a les dones i als seus cossos.

Ja no volem viure més amenaçades, més atemorides, més violentades… Ara som nosaltres les que aprofitant que ha estat la revetlla de Sant Joan, la nit de les bruixes, seguirem cremant esperits, però ara els esperits masclistes que ens acompanyen, i deixarem de ser nosaltres les perseguides i atacades, perquè ara totes les persones feministes estem unides i decidides a seguir i perseguir aquells que ens volen submises, callades i agredides. Ja ningú ens aturarà.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF