Fanny Tur: “L’Estat fiscalitza i controla les línies de subvencions del Ramon Llull”

Consellera de cultura, participació i esports

El 10 d’abril del 2017, l’eivissenca Fanny Tur va prendre possessió del càrrec de consellera de Cultura. Just deu dies abans havia deixat la vicepresidència per a les Illes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), “l’única vegada que no ha estat en mans d’algú que no és de Mallorca”, apunta.

La literatura catalana de les Illes Balears gaudeix de bona salut?

Sí, gaudeix de bona salut gràcies a la creativitat dels bons escriptors i al paper fonamental que desenvolupen els editors i els qui participen en la difusió del llibre. Hi ha una part de suport institucional i el compromís és créixer. Crec que la cultura escrita és una de les branques més importants de la creació, perquè és allò que queda.

Escriure en català és un hàndicap?

No és ni ha de ser un hàndicap. La creació literària en llengua catalana és molt elevada. Les traduccions a llengua catalana són molt nombroses. Les traduccions de llengua catalana a altres idiomes, també. Ara hi ha molts mecanismes de difusió, el que hem de fer des de l’Administració és reforçar-los. El català és una llengua que parlen o entenen 11 milions de persones, és una llengua que té un gran potencial literari.

Les editorials de les Illes Balears superen la vintena. Poden viure sense subvenció?

No ho sé, però no se’ls regala res. El debat de si s’ha de subvencionar o no la cultura no existeix en altres sectors professionals i econòmics que reben ajudes infinitament majors. Per tant, no sé si podrien subsistir, però la nostra obligació és donar-los suport. Primer, perquè parlam de cultura escrita i, segon, perquè ens referim a un sector que també dona llocs de feina i crea xarxa social i xarxa empresarial. Massa poc ajudam! És evident que la subvenció és obligatòria i necessària.

Quin llibre feis comptes firar per Sant Jordi?

Ui, molts! [Tur recorda la seva època de bibliotecària]. A mi m’agrada comprar llibres, per tenir-los, per rellegir-los i que formin part del meu paisatge íntim i quotidià. Per mi, Sant Jordi és un dia molt especial, sempre ho ha estat. Em miraré les novetats que han sorgit en els àmbits que més m’interessen: la història, la poesia, la narrativa...

Recomanaríeu cap escriptor o llibre?

Com que vaig anar ahir a la presentació [l’entrevista es va fer dimarts] i és una delícia de llibre, recomanaria la reedició de Vocabulari privat d’Antònia Vicens i Josep Maria Llompart.

Des del primer moment sabeu cert que, com a molt, el vostre mandat serà de dos anys. Com és que ho vàreu acceptar, si teníeu tan poc temps? Dins l’Administració, sabeu que en dos anys no es poden fer gaire coses.

Idò, mirau, jo crec que ho vaig acceptar precisament perquè només eren dos anys. El 2015 no em vaig avenir a presentar-m’hi perquè no tenia cap intenció de ser política i després vaig dir que sí perquè creia que les circumstàncies eren especials i em varen demanar que fes una passa endavant, i com que creia -i crec- en aquest projecte, vaig dir que sí. Però també vaig dir que sí perquè són dos anys i pens que en dos anys es poden fer coses.

Vós heu rebut un compromís en herència: tenir enllestit el Pla de Cultura abans d’acabar l’any. Estau fent feina per aconseguir un gran pacte amb agents socials i partits polítics. En quin punt us trobau? Quins objectius veurem complerts aquesta legislatura?

Sí, si no hi ha cap ensurt. És veritat que la primera part de la legislatura se n’havia parlat molt, del pla, i es varen encarregar una sèrie d’estudis per saber com es trobava la situació. Nosaltres vàrem aprofitar aquestes dades i cap a maig ja vàrem començar a redactar el pla.

El compromís quin va ser?

En nom de la transparència i, sobretot, per donar compte de la nostra feina, em vaig comprometre que, periòdicament, informaria dels esborranys i perquè, a més, volien copsar l’opinió des del minut zero. Per això, el 4 d’agost vàrem presentar el document zero i l’u, a mitjan gener el dos, i ara, al juny, presentarem el document tres. El document zero era definir què és el pla de cultura i l’u, per territorialitzar les prioritats per illes a les quals havíem arribat després d’escoltar els consells insulars. La segona fase era la participació del sector i vàrem fer taules de treball purament tècniques. La presència política va ser testimonial, de saludar i anar-nos-en. Ara ja es treballa amb les illes. El Pla de cultura s’està aplicant des del moment zero i per això ara recopilam les actuacions fetes, perquè es visualitzi.

Com ara? Posau-ne un exemple.

Per exemple, modificar les línies d’ajuda incloent-hi clàusules laborals o territorialitzar les polítiques, perquè entenem que l’única manera de fer comunitat i fer xarxa illenca i fer país és que totes les Illes se sentin representades per les polítiques que feim des del Govern. Les línies? Puntuar d’una manera especial aquells projectes que incloguin més creadors de més d’una illa; que estiguin protagonitzats per dones per visibilitzar la creació de les dones, perquè encara necessiten aquest suport... Són pautes que estan incorporades en el Pla de cultura i que ja assumim en les nostres actuacions. Una altra: l’encàrrec que va rebre el nou director del Museu de Mallorca per revisar-ne els continguts i donar una visió de gènere. Si la dona ha participat en la història, també ha de formar part dels espais on es conta aquesta història. Un altre eix bàsic és anar a la recerca de públic nou: l’Orquestra Simfònica ha anat a la secció de nadons d’hospitals públics i centres penitenciaris; també volem anar al Pinaret. Per juliol, el primer que vàrem fer va ser crear dotze places noves en centres públics per millorar el servei i ampliar l’horari com ha passat a l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Hi ha el compromís d’engegar el Museu de Formentera, el Sindicat de Felanitx, el Centre Internacional de Fotografia, les cases de Llucalcari i la Caixa de Música. Es complirà?

Felanitx ho impulsa el Consell de Mallorca. El que sí que hem assumit nosaltres des de fa un any és el Centre Toni Catany. Un arquitecte n’està redactant el projecte i a final de mes en farem una presentació. A les cases de Llucalcari, el nostre compromís és treure a concurs el projecte de rehabilitació. Les cases de Llucalcari es varen donar al Govern l’any 94. Ara n’hi ha una d’esbucada. Una altra de les coses que hem prioritzat és complir amb el mandat de la Llei de patrimoni que deia, i d’això ja en fa 20 anys, que el Govern balear tenia tres anys per crear el Museu de Formentera. La primera legislatura progressista es va encarregar un projecte bàsic; la segona legislatura progressista es va constituir el patronat que presideix aquest Govern i ara jo, com a consellera; i aquesta legislatura el que hem fet és col·laborar amb el Consell de Formentera per comprar una casa del segle XIX, sa Sinieta, per ubicar-hi part del museu. Per què? Perquè Formentera no té equipament públic com tenen les altres illes. Un altre repte que té l’Administració és mantenir els centres més enllà de la inauguració.

Precisament us volia demanar si trobau factible la creació de nous equipaments, i m’heu dit que sí. Malgrat que els existents -i puc citar el Museu de Mallorca, el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, el Museu de Menorca i Es Baluard- tenen pressupostos insuficients?

Els equipaments nous que estan projectats inclouen un finançament per a la seva creació i seria una irresponsabilitat deixar-ho perdre. Per al Centre Toni Catany hi havia 4.300.000 euros que ens va donar Turespaña l’any 2009, gràcies a les gestions que va efectuar el Consell de Mallorca durant la segona legislatura progressista. Aquests doblers eren o aprofitar-los o tornar-los a 31 de desembre d’enguany. El nostre compromís és no perdre’ls. Hi ha reptes que tenen data de caducitat: o els assumeixes o els perds, i nosaltres els hem volgut encarar. I després n’hi ha d’altres, com les cases de Llucalcari, que si no hi intervenim acaben per deteriorar-se.

Vàreu dirigir l’Institut Ramon Llull a les Illes. José Ramón Bauzá el va liquidar. Quina participació hi té ara el Govern?

Abans hi havia dues seus, una a Palma i una a Barcelona, a pesar que el Govern balear només aportava la setena part del pressupost, que era 1.200.000 euros, i ara hi aportam la meitat. Ara en som delegació, que és un estatus diferent, en el sentit que estam al mateix nivell que l’Ajuntament de Barcelona. No hi aportam un pressupost global, sinó que és per a actuacions concretes.

Com afecta el 155 al Ramon Llull?

El 155 afecta el Llull en el sentit que abans de treure qualsevol subvenció directa o qualsevol línia pública de subvencions s’ha d’enviar a Madrid per rebre l’informe favorable de la secretaria general del Ministeri de Cultura. És a dir, que hi ha una fiscalització i un control previ a qualsevol iniciativa o línia de l’Institut Ramon Llull.

Com quedà el conveni que havíeu de signar amb Raül Romeva per senyalitzar la fossa de sa Coma?

Jo vaig enviar el conveni signat a la Generalitat i quan hi va arribar ja s’havia aplicat el 155 i va quedar aquest, com tants altres, sense firmar, perquè ja no hi havia govern.

Us han dit si fan comptes liquidar el Llull?

Bé, Arrimadas ja ha dit que si entra al Govern el dissoldrà. A ells, qualsevol cosa que faci referència a cultura, informació, llengua, lliurepensament els espanta. Ciutadans té l’origen que té. No oblidem qui demanava el vot per a Ciutadans el desembre a Catalunya.

L’Obra Cultural Balear vol que s’exigeixi el català a tots els llocs de feina de l’Administració pública, ho considerau factible?

A poc a poc és el que s’està fent. El decret de català a la sanitat, que és un decret de mínims...

Un poc massa de mínims, o no?

És evident, però més enllà del nivell, el fet important és que els pacients tinguin clar que tenen uns drets lingüístics i que es poden expressar ells com a pacients amb la llengua que triïn i hi siguin entesos. A l’estat espanyol ningú qüestiona que un metge que no entén la llengua pugui exercir i aquí es parla d’un mínim coneixement. Entenc que és legítim que entitats com l’Obra considerin que no s’avança tan ràpid com es podria, però hem de pensar que reconstruir sempre és molt més difícil que construir. La legislatura passada es va desmuntar la Direcció General de Política Lingüística. Aquesta legislatura l’hem aguda de muntar i s’està fent moltíssima feina, però hem hagut de partir de menys zero. Hem hagut de reconstruir tot el que s’havia dinamitat amb el Govern de Bauzá. Amb l’Institut Ramon Llul,l cada vegada que ve el PP, se’n torna a sortir. Per això volem aprovar el Pla de cultura per consens.

Creis necessari exigir el català als músics de l’Orquestra Simfònica?

Nosaltres tenim un marc legal per convocar oposicions, però la prioritat a l’hora de triar els músics és exactament igual com ha dit la presidenta, és el de l’excel·lència musical. Dit això, és preocupant que des de la dreta, des de Ciutadans -que són els qui han parlat-, es faci aquest discurs tan perillós de sectarisme, com si un músic catalanoparlant no pogués ser un músic excel·lent. Vull recordar que des del 2009 els músics excel·lents que surten del Conservatori no s’han pogut presentar a unes oposicions perquè no se’n convocaven. El que em sap greu és que ara que l’Orquestra Sinfònica té un projecte amb cara i ulls, el volen tapar amb remor.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF