22 punts
Només el 2% dels tiquets de cinema venuts durant el 2018 a Catalunya són per a pel·lícules en català
D’ençà de la gala dels premis Gaudí m’ha satisfet veure que, en alguns espais d’opinió, sorgeix la inquietud sobre el fet que la gran majoria de pel·lícules que optaven a alguna estatueta no fossin en català i que es premiessin professionals de fora de Catalunya o dels Països Catalans. Però en paral·lel a aquesta disquisició també s’ha d’analitzar per què es fa tan poc cinema en català i, anant més enllà, per què hi ha tan poca oferta de cinema en la llengua d’Ausiàs March. I aquesta setmana he llegit al diari El Punt Avui les dades provisionals que ha publicat, al voltant d’aquesta qüestió, l’Institut català d’empreses culturals (ICEC).
Només el 2% dels tiquets de cinema venuts durant el 2018 a Catalunya són per a pel·lícules en català, ja sigui en versió original, doblada (en el major dels casos) o subtitulada. Estem al mateix nivell que el 1999! Paradoxalment, en plena crisi econòmica és quan es va arribar al clímax, el 4,4 % del 2012.
D’aquesta baixa proporció se n’acostuma a culpar les distribuïdores de les grans produccions nord-americanes. I en tenen part, de la culpa. Però també hi ha coses que fa temps que s’haurien pogut anar fent, des d’aquí. Com és que, tal com explicava fa unes setmanes en aquest espai, la majoria de pel·lícules en què contribueix econòmicament TV3 són en castellà? Els diners de TV3 no s’haurien de destinar a promoure la llengua pròpia per compensar el que no fan les televisions pública i privades espanyoles? Amb el benentès que, sent encara el català una llengua espanyola, aquestes empreses d’àmbit estatal també haurien d’apostar pel nostre idioma, si fossin coherents! D’altra banda, i com apuntava Gemma Ponsa, de la Plataforma per la llengua, a El Punt Avui, el govern català és també responsable que es compleixi, mitjançant els ajuts econòmics i els reglaments corresponents, el que diu la llei del cinema del 2014: que, actualment, després de cinc anys de vigència i dos de pròrroga, l’oferta de cinema en català hauria de ser del 50%; del 25% després del la tisorada del 2017 del Tribunal Constitucional espanyol. Ara som al 3%. Senyores i senyors, falten 22 punts percentuals per complir la llei. Som-hi, govern?
