"À punt" per a més

La reciprocitat d’emissions és la millor recepta per dotar de més pluralitat el panorama comunicatiu dels nostres països sense perjudicar encara més la minsa quota de llengua pròpia

Coincidint amb el dia del 311è aniversari de la pèrdua de les seves llibertats arran de la Batalla d’Almansa, aquest 25 d’abril els valencians han recuperat un dret reconegut en la seva legislació que, sense tremolar-li el pols, el govern valencià del PP va escapçar de forma barroera fa quatre anys i mig. La nova televisió valenciana, À punt, ha començat les emissions en proves. D’entrada, el fet que iniciï emissions en proves el primer canal d’una cadena de televisió pública en ple segle XXI ja diu molt dels temps que ens toquen viure... Tampoc em passa desapercebut que la recuperació de la televisió coincideixi amb  el 25 d’abril, la diada reivindicativa nacionalistes fusterians, els que defensen la unitat nacional i lingüística dels Països Catalans.

A través de Twitter, veig que el president de la Generalitat, Ximo Puig, es felicita d’aquesta proesa dient: “Reivindiquem el nostre autogovern de la millor manera possible”. La vicepresidenta Oltra subratlla el fet de tornar a tenir “espai de comunicació públic”. Menys polític i més interessant des del meu punt de vista és el que expressa el portaveu de Compromís a l’ajuntament de València, Pere Fuset: “Els valencians i valencianes recuperem la nostra TV pública i amb ella un poc més de la nostra identitat i dignitat com a poble”. I seguidament tuita: “Vaig aprendre a parlar valencià gràcies a Son Goku i A la Babalà, ara amb #ÀpuntEnProves molts altres xiquets i xiquetes descobriran que els valencians tenim una llengua pròpia que també val per fer tele”. I és que apostar per uns mitjans de comunicació públics i de qualitat valencians vol dir dignificar la llengua, difondre-la, fer-la arribar a totes les llars i vertebrar un país molt fragmentat, on el nord difícilment s’assabenta de què passa al sud. Recordem que fins i tot els diaris valencians es reparteixen pel territori seguint l’esquema espanyol de tres províncies!

Les emissions en proves d’À punt televisió comencen a les vuit del matí i s’acaben a dos quarts d’onze de la nit. El primer programa emès, i que s’emet cada matí, és el contenidor de continguts infantils anomenat La colla, encetat per la producció valenciana Els Bíters, protagonitzada per quatre individus cibernètics interpretats per actors de carn i ossos que viuen dins dels dispositius electrònics. Aquest espai el segueixen les històries d’una nena aventurera, Júlia, i el seu amic monstre Gilbert. Després ve el programa també infantil Catacric catacrac i Doraemon. La resta de la jornada és per arxius de l’antiga Radiotelevisió Valenciana, amb documentals, partides de pilota valenciana i certàmens de bandes musicals. Paral·lelament, l’endemà dijous, À punt ràdio començava l’emissió del magazín informatiu Les notícies del matí. Amb aquest espai es difondrà l’actualitat així com informacions d’interès general. Un pas més, també, per consolidar els continguts de l’emissora.

Per curiositat, en un moment a l’atzar, sintonitzo À punt televisió a través d’internet i, sorpresa: dibuixos animats en castellà. Miro a Twitter a veure què es comenta i em trobo un tuit recent que diu: “Ja en tinc prou per hui. Hora i mitja de dibuixos i ni rastre de valencià (45 minuts en anglès i 45 en castellà). Demà més!!! #ÁPunto”. No sé si és anecdòtic o és una tònica habitual..! En tot cas, la direcció de l’empresa assegura que la programació d’aquestes proves no té res a veure amb la que hi haurà un cop comencin les emissions regulars, que es preveu que s’iniciïn abans de l’estiu.

La represa d’emissions d’una televisió pública valenciana és un gran pas, però no ha de ser ni el definitiu ni el més gran. Ara s’ha engegat una roda que no tindrà sentit si no s’utilitza com una veritable eina per normalitzar la llengua, trencar prejudicis sobre ella, ser un punt de trobada i un mecanisme per desacomplexar la valencianitat. Però a més, no s’arribarà a la normalitat total fins que À punt no arribi almenys fins a Catalunya, Andorra i les Balears, i que això sigui recíproc. Perquè la reciprocitat d’emissions és la millor recepta per dotar de més pluralitat el panorama comunicatiu dels nostres països sense perjudicar encara més la minsa quota de llengua pròpia. I no només això, sinó també per convertir en normal una cosa tan enriquidora com consumir continguts audiovisuals les varietats principals de la llengua i seguir trencant aquestes fronteres mentals que amb els anys ens han anat inculcant entre tots aquells que parlem el mateix idioma. Perquè a diferència d’aquells que malden per espanyolitzar, aquí ningú vol catalanitzar a ningú, sinó que es tracta d’enriquir-nos els uns els altres pel simple fet de compartir.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF