Opinió 14/07/2018

El preu de parlar català

Sembla que Espanya no està preparada perquè les seves institucions es facin seva i utilitzin davant dels seus ulls una altra llengua que, ara per ara, és tan espanyola com la castellana

i
Agustí Mas
2 min

No ho definiria com un exercici de normalitat perquè una flor no fa primavera ni dues fan estiu, sinó més aviat com una mena d’ensabonada o una picada d’ullet. El fet és que dilluns passat, tant la presidència com el govern d’Espanya van emetre respectivament dos tuits en català dient quelcom sobre la visita del president català al seu homòleg espanyol. I crec que no és un exercici de normalitat perquè, si així ho fos, haurien seguit emetent missatges en la llengua de Llull, i no ha estat el cas.

El missatge de Pedro Sànchez deia: “Una crisi política requereix una solució política. Aquesta reunió és un punt d'arrencada constructiu per a la normalització de les relacions”. El de La Moncloa: “Més de dues hores de reunió, cordial i correcta, entre els dos presidents. Aquest és un primer pas. Ara cal recórrer junts el camí”. Tots dos comptes també van emetre els missatges en castellà.

Potser si aquests dos comptes no han seguit tuitant en català és perquè han vist el furor que han causat fent servir la nostra llengua, tan estimada arreu de la península... No he repassat totes les respostes als tuits. Però fent-hi una ullada ràpida a les que ha rebut el president espanyol veiem gent que li demana que no arraconi l’espanyol perquè ja ho fan prou a Catalunya, que parli espanyol perquè es dirigeix als espanyols (jo crec que es dirigia als catalans, però bé...), que ha fet el ridícul tuitant en dos idiomes perquè els catalans ja entenen el castellà (aquest sí que no entén res...), que si és un pallasso, que fer això és una pallassada... També n’hi ha un que, seguint la línia d’aquella andalusa que visitava Palma i agafava un atac d’histèria en sentir missa en català, s’exclama preguntant-se què li passa a la boca a Pedro Sánchez i etziba: “El que faltava! Té collons..!”. També n’hi ha un que puja més de to i directament el qualifica com a persona que té l’hàbit de bufar genitals masculins i de persona que té una intel·ligència per sota de la mitjana, dit amb paraules fines.

Veient aquesta mena de respostes, sembla que Espanya no està preparada perquè les seves institucions es facin seva i utilitzin davant dels seus ulls una altra llengua que, ara per ara, és tan espanyola com la castellana, oi? No crec que els gestors d’aquests perfils institucionals de Twitter traslladin als seus dirigents polítics tota aquesta mena d’improperis. Potser estaria bé. Però n’estiguin al cas o no, per un dia, Pedro Sánchez i La Moncloa han pagat el preu de parlar català.

stats