Opinió 04/11/2017

La por i el control

Prendre decisions obeint la por fa perdre el control de la situació

i
Agustí Mas
3 min

Divendres 27 d’octubre, Catalunya potser no ho tenia tot, però déu n’hi do. El Parlament acabava de proclamar la República catalana i els carrers estaven plens de gent disposada a defensar-ho a totes, tal com varen fer amb les urnes el passat 1 d’octubre. Centenars de funcionaris estaven a l’expectativa per rebre instruccions per seguir la nova legalitat i contribuir a implementar la independència. La Unió Europea tenia vint ulls posats sobre els governs català i espanyol, i va dirigir-se molt taxativament a aquest últim manant-li que no fes ús de la força, tenint en ment la condemna de la violència policial de l’1 d’octubre. No van tardar gaire a sortir comunicats de cancelleries internacionals dient que no reconeixien el nou Estat, tal com passa sempre que es declara una independència. Però sorprenentment, també van sortir posicionaments favorables al reconeixement. I molts silencis, que també són molt importants.

El 27 d’octubre, Catalunya s’havia pronunciat definitivament, cosa que s’esperava des de feia anys, no només dins del país sinó també a fora. Catalunya tenia govern i una gran massa ciutadana unida i determinada a defensar tot el que s’havia guanyat amb un procés que era de tots. Però malgrat això, i fins i tot tenint damunt la taula, a punt de signar, els decrets per fer efectiva la independència, el govern va decidir abaixar el cap per por. Unilateralment i sense demanar-ho al poble, que no en tenia de por. Una por que excita aquest contrincant que té l’estómac ple de fúria i que parla un idioma molt diferent al de l’Europa democràtica del segle XXI.

Ara Catalunya té més de mig govern a la presó i, la resta, a l’exili. No té cap mena de control dels Mossos d’Esquadra, els responsables de la seguretat nacional i eina bàsica per controlar el país. Tampoc la clau de la caixa ni cap mena de marge de maniobra. Ara, aquells que voldrien que Catalunya fossin simplement quatre províncies més campen lliurement i sense cap resistència per dins d’institucions centenàries més legitimades que les seves. Tanquen a la presó persones escollides democràticament que l’únic que han fet és actuar en conseqüència amb un programa electoral avalat per la majoria del país a les urnes i que mai va ser impugnat. Unes persones que no s’han saltat la llei i que han actuat amb la “pulcritud democràtica” que reivindicava Artur Mas.

No hauria estat millor no acotar el cap, implementar la independència a totes amb tots els actius que Catalunya tenia el 27 de setembre, oposar resistència a la invasió i ignorar les ordres d’unes autoritats judicials ja alienes? Cal deixar-se desmantellar el país fins al 21 de desembre? Quan l’independentisme torni a guanyar a les urnes, la intervenció espanyola sobre Catalunya s’acabarà per art de màgia i la república renaixerà com una au fènix? Em sembla que la majoria d’independentistes catalans ja no creuen en l’esperit sant.

Prendre decisions obeint la por fa perdre el control de la situació. I aquests dies, encara que ens rondi pel cap aquell “farem coses que no entendreu” del vicepresident Junqueras, no hi ha indicis per no creure que l’independentisme ha perdut el control de Catalunya. Però això, si es vol, pot canviar fàcilment. Només cal perdre la por i recuperar el convenciment. Mentrestant, i a títol d’exemple, la Plataforma per la Llengua publica que només amb el juliol, l’agost i el setembre s’han aprovat disset normes que imposen el castellà i/o exclouen l’ús del català en diversos àmbits als territoris de parla catalana sota jurisdicció espanyola. Són deu normes espanyoles i set d’europees. El temps corre i ens juga en contra.

stats