Tot en ordre

Allò que en un lloc consideren que és un verí, ho defensen com a medicina per un altre

El sector de la població valenciana que no tolera l’existència, i menys la normalització, de la nostra llengua al País Valencià és incapaç d’assimilar l’aprovació, fa quatre mesos ben bons, del nou esquema lingüístic de les escoles. Recordem que no parlem ni molt menys d'immersió lingüística, però és allò que s’hi ha arribat a acostar més, almenys des que es va recuperar la democràcia. La llei deixa a les mans del consell escolar de cada centre (això inclou les famílies) decidir la proporció de les llengües vehiculars a les aules. Això sí, amb un llindar d’entre el 15 i el 25 % en anglès i un mínim del 25 % per al valencià i el castellà. Segurament, que valencià i castellà estiguin al mateix nivell és allò que més els enerva i els fa perdre el nord. Bé, i fins i tot m’atreviria a dir que fa que el nord perdi el sud. De seguida ho entendreu.

Qui perd el nord és la líder de la delegació valenciana del Partit Popular, Isabel Bonig. Ella es postula com a defensora incondicional del dret de les famílies a decidir la llengua d’escolarització. Potser sense ser conscient que la nova llei ja permet que les famílies decideixin en el marc del consell escolar. Ara posa el crit al cel perquè els dotze centres públics del seu poble natal, la Vall d'Uixó (la Plana Baixa) només tenen programes lingüístics en valencià. Això considera que és una discriminació pel castellà. El que aquesta persona obvia és que, mentre ella era alcaldessa, del 2017 al 2011, la situació era la mateixa i mai se’n va queixar. De fet no només ho obvia, sinó que proclama el contrari als quatre vents! Tampoc recorda que a les consultes que es van fer en el marc de la legislació pro-plurilingüisme del Partit Popular, a tots aquests centres va guanyar l’opció que preveia el màxim d’hores en valencià. O sigui, la líder del PP defensa el dret de les famílies a escollir l’opció lingüística de les aules però no accepta que allò que volen és més valencià.

I el nord que perd el sud és el Partit Popular Català. Mentre els seus companys meridionals demonitzen i persegueixen el sistema de llengües de les aules aprovat per la Generalitat valenciana, ells el defensen per a Catalunya. Allò que en un lloc consideren que és un verí, ho defensen com a medicina per un altre. Tot en ordre, clar que sí...

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF