Prendre’s la mida

Els impulsors de l’observatori admeten que la societat valenciana està preocupada per la llengua

Recordo la brillantor dels ulls d’Eliseu Climent quan, fa uns sis anys, m’explicava, als micròfons de Ràdio Nacional d’Andorra, com el País Valencià començava a deixar d’emmirallar-se amb Madrid per recuperar l’orgull i l’autocentrament; per tornar-se a mirar a si mateix amb satisfacció i pensar en ell i per a ell; per mirar-se al mirall i reconèixer-se amb totes les seves potencialitats. Recordo com, en bona part de les entrevistes que fèiem per aquella època a l’’Estira la llengua!’ amb representants d’entitats valencianes es percebia aquest canvi de paradigma; les seves visions dibuixaven un País Valencià amb ganes de ressorgir culturalment i lingüísticament.

Entenc que és amb aquest context de reconstrucció nacional que podem relacionar la creació de la Fundació Nexe, ‘think tank’ del valencianisme polític. Hom la considera la fàbrica d’idees de Compromís; ells es defineixen com una fundació que busca “generar i difondre idees que contribuïsquen a la millora i al progrés de la societat valenciana” al voltant dels eixos del valencianisme, la prosperitat i la democràcia. Fa qüestió de setmanes, la Fundació Nexe ha publicat un portal web amb ni més ni menys que els 6.436 dades, dels quals 1.490 són càlculs propis, així com 263 taules, 265 gràfics, 37 normatives legals i 122 enllaços. Tots ells, sobre la realitat del valencià. És l’ Observatori del valencià.

En aquest web, s’hi poden consultar tot tipus de dades territorialitzades, fragmentades per edats, sexe i tot tipus de paràmetres i veure la seva evolució als darrers anys. Parlem d’informació com el percentatge de gent que parla, escriu o llegeix habitualment en valencià, el seu ús amb amics, a la feina, a internet... També s’hi pot consultar tota la legislació que toca els drets lingüístics a més dels pressupostos destinats a protegir, promoure i gestionar el multilingüisme i els fons destinats a l’Acadèmia valenciana de la llengua. Tota aquesta feina de compilar dades ha estat possible gràcies a la col·laboració de professors de diferents àmbits que tenen a veure amb la lingüística, com de la sociolingüística, el dret o la filologia de diferents universitats dels països catalans.

Durant la presentació de l’Observatori del valencià, els impulsors van extreure algunes conclusions, d’aquesta recopilació de dades. La principal és que la realitat lingüística del País Valencià és molt heterogènia. El professor de Sociologia i Antropologia social de la Universitat de València, Francesc J. Hernández, també indicava que es percep com els "els joves comencen a tindre més capacitat en l'expressió oral que els majors" i que "en l'escola s'està fent un bon treball", per bé que troba que no és suficient.

Però l’objectiu d’aquesta eina no és només extreure les conclusions. Podríem dir que la finalitat principal és doble. D’una banda, tenir una visió històrica de l’evolució de la llengua i les polítiques lingüístiques amb la voluntat de traçar tendències i pronòstics. Això inclou l’anàlisi de debilitats i de punts forts. Però de l’altra, el professor Hernández el definia com “un espill per a col·locar davant dels valencians". I això és rellevant en aquesta etapa que descrivia Eliseu Climent en què el País Valencià torna a mirar-se a si mateix. Sobretot, tenint present que sovint, fins que no ens mirem amb deteniment al mirall, no som capaços d’afrontar aquells problemes que d’alguna manera sabem que tenim però que ens costa afrontar. Els impulsors de l’observatori admeten que la societat valenciana està preocupada per la llengua. Ara valencianoparlants del carrer, les empreses, els ajuntaments, les diputacions, la Generalitat... que s’han retrobat a si mateixos poden veure de quins mals lingüístics morim. Ara tothom pot prendre’s la mida. Ara és hora, per tant, que tothom passi a l’acció.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF