El mal dels prejudicis

Recordo, quan era petit, el moment en què van començar a aparèixer els primers ordinadors d’ús particular. La informàtica arribava a les llars i la primera cosa que li vaig preguntar al meu pare va ser en quin idioma funcionaven aquells ordinadors, donant per suposat que no seria en català. El meu pare em va respondre que els primers ordinadors eren en anglès, però que ja en començaven a sortir en castellà. No sé si fa 20 o 25 anys d’això, però ara hi penso i m’adono de com d’inoculada tenia aquesta baixa autoestima lingüística que et fa perdre de vista que no tenim una llengua precisament petita... De fet, ara ho busco a Internet i veig que una de les primeres versions populars del Windows, la 3.1, ja tenia versió en català. I parlo de l’any 1992...!

Tornant al 2018, arran de la celebració del congrés mundial de la telefonia mòbil, la Plataforma per la llengua ha publicat un d’aquells diagnòstics reveladors: nou dels deu mòbils més venuts el 2017 estan en català. L’únic que no el té, el Xiaomi Redmi Note 4, sembla que aviat l’incorporarà, segons informa la mateixa ONG del català. Aquests dies també es destacava que el català figura entre les llengües per les quals aposta Fujitsu pel seu nou i revolucionari sistema de traducció simultània Live Talk.

És curiós veure com empreses multinacionals, amb la seu central a llocs que per nosaltres poden ser ben remots, tinguin clar que no han de menystenir el català. Segurament miren les xifres i s’adonen que la nostra no és una llengua petita, en nombre de parlants. Ja hem recordat les dades més d’una vegada, però el català és el catorzè idioma més parlat a Europa i hem de tenir en compte que, entre llengües oficials i semioficials, se’n compten una trentena. I si afegim a la llista totes les llengües minoritàries, de seguida veurem que no estem gens malament, sinó el contrari. I si a més ho analitzem a gran escala, al món hi ha uns 6.000 idiomes i, d’entre ells, el català és el 35è més utilitzat a Internet.

Però les coses canvien quan les decisions lingüístiques es prenen dins del país o a pocs quilòmetres, perquè la llista d’empreses catalanes o espanyoles que ignoren l’existència del català als seus productes o als seus webs és interminable. Això sí, després són capaces d’incorporar idiomes menys parlats que el català sense problemes. Per exemple, Seat. I ben flagrant és el cas actual del govern de les Illes Balears, que no està disposat a garantir l’atenció en català al sistema sanitari públic per la via de requerir coneixements de català a qui hi vulgui treballar. Ja és trist que calgui engegar una campanya d’enviament de correus electrònics per alertar la presidenta Armengol de tot el que suposa això...

Em deixa perplex veure que no cal tant reivindicar els nostres drets davant les grans multinacionals estrangeres, com sí que fa falta dins de casa nostra. Només la politització, els prejudicis i la manca d’autoestima poden explicar perquè una empresa del país o directament un govern estan disposats a vulnerar el dret dels seus ciutadans a ser atesos en la llengua pròpia.