La llengua d'Espanya

El català és una llengua tan espanyola com la castellana. Forma part del patrimoni d’Espanya, igual que forma part del patrimoni d’Andorra, de França i d’Itàlia. Heus aquí una cosa que sembla que costa d’assumir més enllà dels rius Cinca i Sénia

Un dia d’aquesta setmana sopava amb uns amics i allò que sovint em passa, que acaba sortint a la conversa el tema recorrent d’Eurovisió. I un dels de la taula salta i recela del fet que Espanya, aquest any, hi fos representada amb una cançó íntegrament en anglès. I a això hi afegeix que considera que cada país ha de participar a Eurovisió “en el seu idioma”.

Quin és l’idioma d’Espanya? El castellà? Per què? Les lleis no reconeixen l’existència d’altres idiomes com el català, el gallec, el basc o l’asturià? No són llengües espanyoles, també? No diuen que Catalunya (el País Valencià, les Balears i el Carxe) és Espanya? És per això que també em molesta quan, tal com es fomenta des del nacionalisme de l’altiplà ibèric, s’anomena “espanyol” la llengua castellana. Perquè el català és una llengua tan espanyola com la castellana. Forma part del patrimoni d’Espanya, igual que forma part del patrimoni d’Andorra, de França i d’Itàlia. Heus aquí una cosa que sembla que costa d’assumir més enllà dels rius Cinca i Sénia.

Així doncs: és tan evident que Espanya hauria d’anar a Eurovisió cantant en castellà? Perquè el castellà només és UNA llengua espanyola i no LA llengua d’Espanya. Almenys mentre quedin sota jurisdicció espanyola territoris amb altres llengües pròpies.

 

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF