Jo m'ho rumiaria

Amics valencians, a Espanya han de canviar moltíssimes coses perquè el valencià pugui ser “llengua destacada” en algun àmbit

Des que el govern de la Generalitat Valenciana va canviar de color i es va acabar l’era del Partit Popular, experimento alguns 'dejà vu' que em fan pensar en moltes coses que han passat a Catalunya. Evidentment hi ha moltes diferències entre tots dos països, però molt fàcilment ensumo paral·lelismes politicosocials, per bé que amb uns tempos diferents. Un exemple molt evident el tenim amb la reivindicació d’un millor finançament autonòmic, que és ben viva al País Valencià, mentre Catalunya sembla que es veu a si mateixa en una altra pantalla.

Bé, aquests dies la Generalitat Valenciana s’ha menjat un altre gripau d’aquells a què Catalunya ja està cansada d’haver-se d’acostumar. El Tribunal superior de Justícia, via recurs del Partit Popular, ha mutilat el decret 6/2017 que regula l’ús del castellà i del valencià en l’administració autonòmica. L’ha mutilat tant que se n’ha menjat la meitat dels articles: 13. La Generalitat Valenciana volia posar sobre paper una mica el que ja fa la seva homòloga del nord: convertir el català en la llengua preferent de l’administració. I heus aquí la cosa.

A la sentència el tribunal ve a dir: “Senyors, no em feu la 'pirula'. Quan dieu llengua destacada sé perfectament que voleu dir llengua preferent, i el Tribunal constitucional ja va declarar inconstitucional aquest terme a l’estatut català!”. Total, que queda derogat l’ús del valencià com a llengua destacada en aspectes com les notificacions sobre els tràmits administratius; la retolació d'edificis i dependències; la comunicació entre els empleats públics i la d'aquests amb els ciutadans; les publicacions i la publicitat institucional; els contractes amb proveïdors; la retolació de carreteres, camins i altres dependències, etc.

Ah, i és boníssim perquè, tal com queda el decret, la Generalitat Valenciana no podrà comunicar-se únicament en valencià amb la Generalitat de Catalunya o el Govern de les Illes Balears. Ho haurà de fer en valencià i castellà junts. Només podria dirigir-s’hi únicament en valencià si es tractés d’un text merament protocol·lari. Tot perquè els tribunals interpreten que les llengües de Catalunya, València i les Balears no són la mateixa.

Amb aquest reglament que ha quedat en paper mullat, l’únic que pretenia la Generalitat Valenciana era practicar la discriminació positiva de la llengua pròpia, atenent el que diu l’estatut, que el valencià és la llengua pròpia de la comunitat autònoma, la Generalitat, i totes les administracions públiques valencianes. Fins i tot l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha emès un comunicat posant el crit a cel i defensant aquesta discriminació positiva, atesa la debilitat i la inferioritat de condicions del nostre idioma. Però és clar, afavorir al valencià, als ulls del Partit Popular, que és qui ha perseguit l’anul·lació dels 13 articles, és coartar la llibertat dels ciutadans de relacionar-se amb l’administració amb la llengua que vulguin. Que m’expliquin el mateix quan la llengua pròpia ja hagi desaparegut!

Però a veure, senyors... Què no veieu que dins del marc jurídic i mental d’Espanya és impossible que sobrevisqui cap norma que faci intuir que qualsevol altra llengua guanyi preeminència per damunt del castellà? L’Estat espanyol mai permetrà que la nostra llengua assoleixi el mateix nivell de blindatge legal que el castellà. I encara menys, que el superi en cap instància! Només cal veure que el darrer trimestre el govern espanyol ha aprovat trenta regulacions que discriminen el català!

Amics valencians, a Espanya han de canviar moltíssimes coses perquè el valencià pugui ser “llengua destacada” en algun àmbit. Jo m’ho rumiaria...

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF