La feina del dimoni

Vagarejant per aquest aparador 2.0 de la realitat paral·lela que és Instagram, he vist que un amic mallorquí publicava un cartell d’una campanya del Govern de les Illes Balears per fomentar la compra de jocs i joguines en català per aquestes festes. Òbviament m’ha agradat veure que el govern de les illes dedica esforços en aquesta matèria. I no només això, sinó que fixant-m’hi una mica, he vist que ha creat un web, jocsencatala.cat, prou complet, que divulga des de joguines existents, els establiments on comprar-les, enllaços a pàgines web de jocs en català en línia i, evidentment, una explicació de perquè cal fomentar el joc en català basat en la “importància que el joc té en la vida dels infants en la mesura que contribueix al seu desenvolupament”.

Immediatament de veure el cartell a Instagram, òbviament, m’ha vingut al cap la campanya anual de la Plataforma per la Llengua en el mateix sentit. Acompanyada també d’un web, jocsijoguines.cat, en forma de catàleg, amb les 1.700 joguines en català que hi ha al mercat. També hi ha un vídeo molt gràfic que mostra com els fabricants vulneren la legislació, segons la qual les joguines que es venen a Catalunya haurien de dur almenys les instruccions en català, igual que passa a Finlàndia o Bèlgica, entre altres exemples.

Casualment, tot esbrinant sobre aquestes campanyes, el senyor Google m’ha fet adonar que també el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) de Catalunya s’esmerça en aquest camp. I oh, sorpresa! Resulta que la campanya del govern de l’arxipèlag és un mirall de la del CPNL! Han agafat els mateixos cartells canviant-hi el logotip i el web pràcticament incorpora els mateixos continguts. Fins i tot l’apartat d’enllaços a jocs en línia està pràcticament calcat del d’aquest consorci català, format per la Generalitat i desenes d’ajuntaments i consells comarcals. Més endavant, llegint l’apartat de presentació de la campanya hi llegeixo que, efectivament, el govern balear s’ha adherit a la campanya del CPNL.

Eureka! La col·laboració interterritorial en política lingüística és una molt bona aposta vista la situació de fragilitat del català i atesa la situació econòmica que encara arrosseguen algunes institucions. Tots sabem que la unió fa la força i que la feina feta des de cadascun dels països catalans en aquest sentit els beneficia a tots. És un molt bon senyal veure com les necessitats compartides fan més permeables les fronteres i defugen de falses acusacions interessades de colonialisme o imposició que no pretenen res més que esquerdar la unitat lingüística i cultural.

I amb això us agraeixo la lectura i us desitjo a tots plegats, i també a la salut de la nostra llengua i la nostra cultura, un molt bon any 2018!