A bones hores

Un petit pas per a Catalunya representa un gran pas per a Espanya

Molt entranyable, l’anunci de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, segons el qual la Guàrdia Civil oferirà cursos de català als nous agents que es destinin a Catalunya. Sincerament, està molt bé que algun organisme de l’estat espanyol es preocupi, quan fa quaranta anys que el català torna a ser llengua oficial a Catalunya, perquè una part dels seus funcionaris aprenguin aquest idioma.

Veient que les amenaces és l’únic que ara per ara sembla que l’Estat espanyol sap complir, veurem en què queda aquesta promesa. Però dubto molt que aquest anunci, que fa tota l’olor d’un brindis al sol, es converteixi en el que hauria de ser: un curs obligatori de català perquè els agents entenguin l’idioma dels ciutadans que han de servir i protegir. Si és que és aquesta la seva missió, és clar. De totes maneres, potser seria més productiu que a aquest propòsit de l’ambaixadora Cunillera s’hi afegís una prèvia: potser valdria la pena que als agents se’ls expliqués, abans que res, que el català és un idioma, que és quelcom que cal respectar; que ara per ara forma part del patrimoni lingüístic de la nació que defensen; que els catalans tenen naturalment el dret de parlar el seu idioma, perquè la llei els empara; i que insultar, deixar d’atendre o agredir algú pel fet de parlar català és un delicte, cosa que com a policies no haurien de cometre. Amb això no vull dir que tots els agents de la Guàrdia Civil menyspreïn el català i el desconeguin, però sí que és cert que aquestes situacions són a l’ordre del dia.

El que també em sorprèn és que els autors del “cafè per a tothom”, aquells que defensen igualtat de drets entre tots els espanyols, oblidin que potser també valdria la pena fer classes de català als Guàrdia Civils que es destinin al País Valencià o a les Illes Balears. Perquè, quin motiu hi hauria per discriminar els valencians i els balears en aquest tracte? Suposo que aquesta discriminació tampoc la denunciaria cap partit d’aquests que, com deia, defensen la igualtat de drets entre tots els espanyols...

El que tampoc acabo d’entendre és per què Cunillera circumscriu l’anunci al cos de la Guàrdia Civil i no fa referència a la Policia nacional espanyola. Perquè, de fet, analitzant les competències, probablement és més fàcil tenir tracte verbal amb un policia nacional que no pas amb un Guàrdia Civil... I parla dels agents que es destinin a Catalunya. Què passa, que els que hi són des de fa anys no podran accedir als cursos?

Segurament l’anunci d’oferir cursos de català als Guàrdies Civils que es destinin a Catalunya és anacrònic i completament insuficient. Però ja ho sabem, un petit pas per a Catalunya representa un gran pas per a Espanya. El que és evident és que fan honor a allò que diuen en castellà: a bones hores mànigues verdes.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF