Saber on anem

L'emblemàtica firma catalana Taurus ha deixat d'utilitzar el català

Neix en un garatge de les mans de dos emprenedors que creien en el territori i la seva gent. Ben aviat té 25 treballadors que fabricaven molins de cafè i eixugacabells. El 1966 ja ocupa quatre naus industrials i, amb el pas del temps, aquella indústria acaba duplicant el nombre d’habitants del seu poble, Oliana (Alt Urgell), i hi marcarà una empremta inesborrable. Un d’aquells dos fundadors, Francesc Betriu explicava que volia desenvolupar l’empresa per desenvolupar el poble; donar feina als veïns sense que perdessin els seus costums ni el seu caràcter, evitant que Oliana acabés tenint un caràcter industrial com el de molts municipis de l’àrea metropolitana. Taurus era un negoci, però amb un compromís innegable amb el poble i la seva gent.

El anys vuitanta Taurus viu l’etapa daurada, amb plantes també a Organyà, Solsona, Mèxic i Veneçuela; arriba als 1.000 treballadors; exporta a 48 països i factura 5.500 milions de pessetes anuals. Els productes estrella, la batedora Bapitaurus i el calefactor Tropicano que, modernitzats, encara es comercialitzen. El capital de l’empresa segueix sent 100% català i tots els components per fabricar els productes són locals. És en aquella època en què Betriu, que tant creia en el territori, fins i tot s’atreveix a construir l’aeroport de la Seu d’Urgell, amb vols regulars a Barcelona.

Els anys 90 una crisi afecta moltes indústries pirinenques i Taurus no se n’escapa. El paper central de la firma en l’economia de l’Alt Urgell fa que en sigui un pilar estratègic al qual no es pot renunciar. I és per això que la Generalitat la salva a ella i a gairebé tots els empleats. Un episodi, aquest, que curiosament no apareix esmentat a la pàgina web del grup. Un cop sanejada, retorna a la propietat privada i afronta una nova etapa d’esplendor, amb la creació de nous productes com la reeixida MyCook i l’augment de l’expansió internacional, amb plantes a la Xina, l'Índia, Sud-àfrica, Mèxic i el Brasil.

Un fet que no passa desapercebut d’aquesta etapa i que conjumina especialment amb la implicació amb el territori que la va veure néixer és la normalització de l’ús de la llengua catalana en els productes. Embalatge i manuals d’instruccions es dissenyen desacomplexadament en la llengua de Pompeu Fabra. D’això es val per obtenir, el 2012, el premi amb aquest nom  atorgats per la Generalitat de Catalunya a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen en la projecció social de la llengua catalana. Aquests guardons situen Taurus al costat de ni més ni menys que noms propis com el de la filòloga Aina Moll, l’escriptora Isabel-Clara Simó, el grup Manel, la nord-americana Google, la pionera Vilaweb o l’Associació d'editors en llengua catalana, entre altres.

Al final del 2018 Taurus canvia novament de mans, per bé que segueix sent aparentment de capital 100 % català. La seu social segueix sent a Oliana i el vincle emocional d’olianesos, alturgellencs i molts catalans amb aquesta marca de país segueix viu en una empresa que actualment és present a més de 120 països, té filials en deu més i dona feina a 250 persones a Oliana, a 40 d’Espanya i a unes 850 arreu del món. Però el que canvia és que aquesta exemplaritat en l’ús normalitzat de la llengua catalana s’ha volatilitzat. Si fins almenys un any enrere el català apareixia al costat d’un bon grapat de llengües d’arreu del món a les caixes i als manuals d’instruccions, ara ha quedat reduït literalment a una aparició discreta al cul de les caixes. Entrem a la pàgina web i la versió en català s’ha esfumat. Fins i tot a la Viquipèdia encara hi veiem enllaços a antigues pàgines en català que, com aquest, han quedat orfes. Truquem a atenció al client (fora de l’horari de servei) i la locució surt únicament en castellà. De fet, el número de telèfon és del País Basc. Per tant, hi ha poques garanties que ens atenguin en català. Les adreces de contacte són soporte@taurus.es i atencioncliente@taurus.es...

Pocs països deuen haver-hi al món amb empreses que han esdevingut de bandera; que han crescut amb un compromís amb el territori com el de Francesc Betriu. Ràpidament penso en el cas de la finlandesa Nokia, que va esdevenir líder mundial en telefonia mòbil. L’empresa també va passar hores baixes i actualment és propietat de Microsoft. Però algú de Finlàndia s’imagina Nokia deixant d’utilitzar el finès tant als aparells, com als manuals d’instruccions com a la pàgina web? Coses que en un altre país generarien un drama nacional, a Catalunya es fan amb total normalitat. Perquè lamentablement, Taurus no és l’única empresa que margina la llengua del poble on ha nascut, de la gent que l’ha fet créixer o dels clients que li han donat negoci. Però aquest cas és especialment traumàtic si no oblidem, com fa el seu web corporatiu, que també ha traït la llengua del govern que la va salvar de la desaparició i que la va distingir per contribuir a normalitzar-la. La raó d’aquesta decisió tan incoherent no la sabem, però sovint es diu que no hem de perdre de vista d’on venim per saber on anem.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF