Opinió 10/02/2018

Ús i rendibilitat

Que els hi preguntin als països nòrdics si els complica la lectura que la majoria de productes estiguin etiquetats en suec, danès i noruec alhora

i
Agustí Mas
2 min

Fa uns dies, una companya a la feina s’exclamava perquè buscant al Google la pàgina web d’algun departament de la Generalitat de Catalunya els resultats se li retornaven en castellà. I clicant-hi, les pàgines web també li sortien en castellà. Ho provava successivament amb diversos departaments i sempre li passava el mateix. Tot ensumant l’ombra de l’article 155, deia que abans això no li passava. Mentrestant, jo li deia que segurament era perquè tenia l’ordinador configurat en castellà. Amb això que vaig anar al meu ordinador a fer la mateixa operació que ella i a mi, bingo: em sortia en català! És per això que de seguida li vaig receptar que entrés a catalanitzador.cat, i descarregués el programa que hi ha, que posa en català tot el programari amb les versions oficials de forma ràpida, segura i eficaç.

Tenir l’ordinador en català no és una qüestió folklòrica i tampoc és només una qüestió de drets. En el món en què vivim es compta tot i es valora sota la lupa de la rendibilitat. Dit d’una altra manera, les pàgines web et comptabilitzen i classifiquen també per idioma. També ho fa la de la Generalitat de Catalunya. Si no tenim l’ordinador configurat en català, el mateix web gencat.cat no ens compta com a catalanoparlants i potser si miréssim les seves estadístiques, ens exclamaríem veient que la majoria de visitants potser consten com a castellanoparlants. I si canviem gencat.cat per ikea.es, potser aquesta empresa sí que podria canviar d’opinió i considerar que és absurd tenir el web en català si no detectés internautes catalanoparlants.

Podria ser que fos per aquest mateix motiu, i ara parlem de fets consumats, que la cadena de supermercats valenciana, Consum, hagi decidit retirar el valencià de les etiquetes dels seus productes. Sí senyors: s’ha acabat veure paquets de creïlles ondulades o de flocs de dacsa, als prestatges. Si una empresa no palpa la utilitat de fer servir la nostra llengua, no ho fa. Potser amb altres idiomes fins i tot menys parlats que el nostre això no passa, però els catalanoparlants necessitem demostrar la utilitat de fer servir la nostra llengua si volem que les empreses segueixin utilitzant-la. Per cert, que Consum ha posat una excusa molt absurda; que etiquetar en valencià complica la lectura... Que els hi preguntin als països nòrdics si els complica la lectura que la majoria de productes estiguin etiquetats en suec, danès i noruec alhora...! Ningú se’n queixa.

I entre moltes altres coses fàcilment refutables, ara hom podria dir: “Cal? Si tothom entén el castellà!”. Doncs justament això no és cert. Els catalanoparlants de la Catalunya Nord no saben castellà, de la mateixa manera que els de l’Alguer i potser alguns d’Andorra. I, per acabar-ho d’adobar, i dins del debat sobre el requisit de saber català per ser metge a les Illes, ara circula per les xarxes una informació segons la qual “el 63% dels majors de 65 anys de les balears només parlen català”. Probablement aquesta és la demostració definitiva que l’atenció al públic o l’etiquetatge normalitzats en català en totes les circumstàncies són necessaris i, per tant, rendibles.

stats