Sitges i Veneçuela

Quan agafes la grip no t’aguantes dret i l’únic que necessites és aconseguir que el temps corri el més aviat possible fins que arribi el moment en què tornis a ser persona

Quan agafes la grip no t’aguantes dret i l’únic que necessites és aconseguir que el temps corri el més aviat possible fins que arribi el moment en què tornis a ser persona. La meva tècnica és intentar dormir el màxim i, amb l’experiència, he trobat que una cosa que m’hi ajuda és posar la tele, tancar els ulls, anar escoltant, fins que... Però aquesta setmana passada en què vaig patir aquesta tortura vírica, hi ha hagut una cosa que ha aconseguit tallar-me el son de forma reiterada. No sé si perquè quan estàs malalt estàs més susceptible, o perquè la situació es repetia i repetia fins a un nivell que, d’alguna manera, superava la meva capacitat de comprensió de les coses.

Sense ànim de voler-me fer més el misteriós i l’interessant, explicaré a què em refereixo. El dia en què vaig haver d’aplicar la meva tècnica de superació del malestar general va ser aquell en què Juan Gerardo Guaidó Márquez es va autoproclamar president de Veneçuela. Vol dir que en aquesta era en què TV3 fa televisió a base d’omplir les hores amb tertúlies, tot el dia es parlava d’aquest país. Doncs bé, en tot el que quedava de dia 23 de gener des que es va produir l’autoproclamació i tot l’endemà, per TV3 i el 324 només vaig sentir pronunciar correctament en català central el nom del país una sola vegada. Llàstima que no em vaig fixar en qui signava la notícia, que li hauria enviat un tuit amb un petó!

Si bé la lògica de les normes fonètiques d’aquesta variant dialectal diuen que les e i a àtones es pronuncien neutres (bənəsuɛ́lə), es repetia fins a la sacietat una pronúncia de la paraula en format castellà sud-americà (benesuéla). Lògicament, per influència d’aquest idioma, per variar. Com més m’exposava involuntàriament a aquest fenomen, dins del meu cap hi havia una pregunta que em martellava enmig de la calma: els serveis lingüístics no poden enviar un avís a tota la redacció d’informatius indicant com es pronuncia Veneçuela, si us plau? Bé que el seu portal web, l’Esadir.cat, sempre ens il·lustra amb destacats d’actualitat..! Doncs no, vinga a dir benesuéla, benesuéla, benesuéla. 

Ja al marge d’allò que podrien fer o deixar de fer els serveis lingüístics de TV3, em ve una cosa a la memòria. De la meva etapa a la facultat de Ciències de la comunicació, justament, una de les coses que recordo amb més simpatia és l’assignatura troncal Estàndard oral de la llengua catalana. La vaig cursar amb la que considero la millor o una de les millors professores que he tingut en la vida, la malauradament desapareguda Mavi Dolç. Recordo com analitzava els nostres errors fonètics segons el nostre dialecte i ens feia fer exercicis davant del micròfon amb mots i acrònims sovint mal pronunciats: diòptria, libido, Renfe (réɱfə), ONCE (ónsa), termòstat, Sitges (síʤəs), Bellvitge (bellbíʤə), Blanes (blánəs)... Va ser una assignatura que crec que no podia deixar indiferent a ningú perquè la pronúncia d’algunes paraules realment ens trencava esquemes. I com he dit, era una assignatura troncal... Però no: benesuéla, benesuéla, benesuéla...

Sí que és cert que al cap dels dies he arribat a sentir en Toni Cruanyes dient correctament bənəsuɛ́lə al Telenotícies. Però em pregunto com pot ser que la televisió pública es permeti el luxe que la correcció sigui l’excepció o quelcom que arriba amb dies de retard. Hi rumio i fins i tot arribo a sentir-me ingenu. Com puc pretendre que la majoria de periodistes de TV3 pronunciïn bé Veneçuela quan ja no pronuncien bé Blanes, Sitges o Bellvitge; quan la mateixa televisió, malgrat els anys de crisi, ha sigut incapaç d’eliminar de la seva antena la paraula financiació. I encara diré més: si la mateixa televisió es converteix en abanderada de l’ús horrorosament incorrecte de paraules com liderat o vivenda..! Aquest és doncs un capítol més de la demostració que TV3 no vetlla un dels seus objectius fundacionals és ensenyar els catalans a parlar bé.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF