Opinió 16/06/2018

Més expectatives

Cal franquejar les fronteres mediàtiques perquè tinguem l’oportunitat de conèixer-nos millor entre cosins-germans, acostumar-nos més als nostres accents i fer desaparèixer tants prejudicis creats interessadament per fer-nos mal i dividir-nos

i
Agustí Mas
3 min

Era a Mallorca. La nit abans vam sortir de festa a una possessió dels afores de Palma i, tanta era l’expectació que, el meu amic, que és capaç d’estar de festa fins les deu del matí, va preferir tornar a casa amb 'una retirada a temps' molt prudencial. L’endemà, diumenge, era un dia tan especial com esperat.

Ens vam llevar cap allà a les dotze del migdia, segurament ben tocades, ja no me’n recordo exactament. No gaire més tard, vam topar l’un amb l’altre per aquell pis compartit del centre de la ciutat. Havíem d’escapar-nos fins al cap de Formentor, a Pollença, però sense gairebé ni parlar-ne, tots dos teníem clar que l’excursió podia esperar perfectament a la tarda-vespre, així que ens vam instal·lar tots dos davant l’ordinador. Els nervis potser no eren evidents però hi eren. Potser ell, valencià, pensava que jo no estava nerviós, però el formigueig a l’estómac se’m feia notar.

Compte enrere, falta una hora. Decidim demanar menjar a domicili perquè la gana no interrompi el moment estel·lar. Als darrers minuts penses en quants centenars de famílies deuen ser davant del televisor pendents que arribi aquest moment que han estat quatre anys esperant. I també en quantes persones de la resta de territoris catalanoparlants fan el mateix que nosaltres, davant l’ordinador. I fins i tot, des de l’estranger. Tres, dos, un..., ràfega i veiem Adelaida Ferre i Vanessa Gregori donant pas, amb tota la naturalitat del món, als titulars “del primer informatiu de la televisió d’À punt mèdia”. Com si res hagués passat aquests darrers quatre anys sense televisió pública valenciana? Sí, però no. Han passat moltes coses! S’ha creat un canal de televisió amb un aire completament nou, amb algunes cares noves, amb una línia editorial transparent i sense manipulacions, on l’únic que es vol imposar sobre els treballadors és el rigor periodístic. De seguida veiem coses que no sortien als darrers anys de Canal 9 i que són tota una declaració d’intencions: un reportatge ben ampli posant de manifest l’incompliment del govern espanyol en la construcció del corredor del mediterrani i la demanda de l’alliberament dels peatges de l’AP7 en sentit Catalunya, imatges de les trobades d’Escola valenciana... Per introduir el primer programa després de l’informatiu, 'À punt directe', un muntatge sincerament emotiu, amb imatges d’espectadors donant la benvinguda al nou canal des de diversos punts del país. De fons, una cançó reivindicativa de Països Catalans com és 'Més lluny', d’Obrint Pas, un grup que estava vetat a l’antiga RTVV. Fins i tot sentim sonar una cançó del grup català 'La iaia', quan als mitjans extints era impensable sentir-hi música de grups de Catalunya. Hi ha qui també fa una segona lectura en el fet que la directora d’À punt mèdia, Empar Marco, sortís amb una americana groga a l’entrevista que li van fer a À punt directe. Tot són senyals que això anirà bé.

Mentre el meu amic s’emociona en veure que la nova televisió parla de pobles de la seva comarca o amb els anuncis de Caixa Ontinyent, jo em moro de ràbia pel fet que, si bé a casa meva, a Catalunya, salto de TV3 a IB3 tan sols pitjant un botó, amb À punt no podrem fer el mateix. Penso en els moviments que encara falten fer per recuperar allò que teníem abans d’aquella guerra mediàtica instigada pel Partit Popular que va portar a la fi de la reciprocitat d’emissions de les televisions públiques del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Penso en la necessitat que té la nostra cultura i la nostra identitat de franquejar aquestes fronteres mediàtiques perquè tinguem l’oportunitat de conèixer-nos millor entre cosins-germans, acostumar-nos més als nostres accents i fer desaparèixer tants prejudicis creats interessadament per fer-nos mal i dividir-nos. La recepció mútua de les nostres televisions públiques és, en aquest sentit, el desllorigador de tot plegat.

À punt ha superat les expectatives com a producte televisiu. Ara falta que els governs valencià, balear i català satisfacin la resta d’expectatives per esborrar totes aquestes barreres mentals tan nocives.

stats