Mapa sense ruta

El que potser cal a la Franja de Ponent són recursos per evitar que l'ús social del català segueixi apagant-se com ja fa temps que passa

La direcció general de Política Lingüística del Govern d'Aragó ha demanat a tots els ajuntaments d'aquesta regió espanyola que determinin quina és la llengua preeminent del seu municipi: català, aragonès o castellà. L'objectiu és dibuixar un mapa de les llengües. I dic un, perquè jo hauria jurat que aquest mapa fa temps que existeix. Però m'imagino que una vegada més s'imposa la tradició política eminentment hispànica de no deixar rastre de tot el que hi havia abans que determinat partit arribés al poder. Per bé o per mal.

Ja molt abans que el Partit Popular s'inventés el LAPAO o que la televisió autonòmica divulgués una llengua rara digna d'estudi científic [sic, o gairebé] anomenada chapurriau, diria que existia una delimitació de les diferents àrees de predomini lingüístic de l'Aragó. Com a mínim, per la part que ens afecta, la de la llengua catalana. Amb tots els respectes pels ajuntaments i la seva legitimitat electoral, però tenint tan clars com tenim els mapes de la catalanofonia i els diversos estudis sociolingüístics existents, cal deixar a les mans dels càrrecs electes la responsabilitat de definir quina és la llengua preeminent del poble? Clar que preeminent no vol dir pròpia... I clar que la realitat canvia molt segons el color polític amb què es mira...

Està molt bé que el Govern de l'Aragó se sensibilitzi amb la polifonia lingüística del seu territori però, què pretén fer amb aquest mapa? Una mica és el que demana el president de la comarca de la Llitera, Josep Antoni Chauvell. El que potser cal a la Franja de Ponent són recursos per evitar que l'ús social del català segueixi apagant-se com ja fa temps que passa. Cal una solució per unes comarques marcades per l'èxode rural, la poca visibilització de la utilitat de la llengua catalana entre els seus parlants, la manca de sensibilització per part de la immigració i la pràcticament inexistència d'ensenyament ja no en català sinó del català a l'escola, malgrat que fins i tot hi hagi hagut manifestacions de pares reivindicant-ho. Això, en un lloc on les manifestacions no són gaire a l'ordre del dia..! El temps corre i tots sabem que perilla que a les properes eleccions autonòmiques torni a haver-hi un altre canvi de govern amb ganes, altre cop, de fer net a la seva manera.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF