L'herència del rap

Potser els joves valencians són més llegits que la resta i per això fan raps amb referències a Vicent Andrés Estellés o Raimon



Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar.
Sou la llum que guia en l’obscuritat.
Som les vostres veus i no ens faran callar…
perquè mai perdrem la nostra dignitat.
Continuar la senda de la nostra essència i trobar…
i trobar una resposta per demà.
No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà…
i agafem l’herència que ens vareu deixar.



Aquesta és la tornada d’una cançó que em va posar la pell de gallina quan la vaig descobrir gràcies a Escola Valenciana. I encara ara em passa el mateix cada cop que la sento. És L’herència, del grup Aspencat. És una cançó amb un missatge molt potent; és un “malgrat tot el que li han fet al nostre poble i a la nostra identitat, encara som aquí”. I el que em va enlluernar més és que aquesta lletra no és d’un grup de la nova cançó ni està tocada amb guitarra i pandereta, no. Aspencat rapeja, fa reggae, ska, drum and bas i fins i tot dubstep. I ho peta. La banda connecta amb el públic i omple camps de futbol amb centenars o milers de seguidors a tots els territoris de parla catalana. Fins i tot pels carrers d’Andorra la Vella he vist algú vestint una dessuadora d’Aspencat..!

Tenim la sort que la música en català està molt viva. Ha quedat molt enrere allò del rock català, que sonava tot igual a les orelles d’aquells a qui tendeix a no agradar qualsevol cosa pel simple fet de ser en català. Però de fet, la nostra música funciona molt bé al mercat però costa trobar cançons amb valor literari o missatge profund amb aires moderns. Vaja, almenys tinc aquesta impressió. Un dia, parlant amb un company fins i tot fèiem la reflexió que sembla com si aquesta mena de música abundés més al País Valencià que a la resta de territoris catalanoparlants. I ell apuntava que potser els joves valencians són més llegits que la resta i per això fan raps amb referències a Vicent Andrés Estellés o Raimon. Potser el panorama encara gris del País Valencià esperona la creativitat… És ben cert que l’anticatalanisme allà ensenya les urpes a la mínima i a plena llum del sol. Bé, potser iniciatives com la de Catalunya Ràdio i la Institució de les Lletres catalanes de radiar,  a partir d’ara, fragments de literatura catalana enmig de la programació donen idees per a cançons als joves que sonen per Flaixbac…!

En tot cas, el fet és que els Aspencat, nascuts a la zona amb més estereotips xonis de la costa valenciana, deixen els escenaris. Han anunciat una aturada temporal. Segur que el panorama musical i les orelles assedegades de missatges encoratjadors per la defensa de la llengua, la cultura i la identitat dels nostres països els trobaran a faltar. Però deixen una herència impagable, molts cors encesos per l’esperança i ben encesa “la llum que guia en l’obscuritat”.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF