L'amor des de la distància

Des de la distància, que és quan els prejudicis s’esfumen, hi ha moltes persones que descobreixen la nostra llengua i la nostra cultura, se n’enamoren, se la fan seva i l’estimen de forma incondicional

Sense buscar-ho gens i mica, al llarg dels darrers anys m’he trobat sorpreses com, pels carrers de Copenhaguen, un jove americà parlant-me en català; una noia polonesa a Noruega parlant-me del pa amb tomàquet, Jordi Pujol, Marta Ferrussola i el Colacao; un estudiant i un professor noruecs amb una gran fluïdesa en la nostra llengua; una estudiant extremenya que llegia Espriu; un escocès i un anglès que aprenien català amb les cançons d’Eurovisió d’Andorra; un noi txec que seguia l’Estira la llengua! per internet des del seu país; un eslovè que se sabia cançons d’Obrint Pas; amics alemanys que, quan et visiten, et sorprenen a la cafeteria demanant tot solets “un cafè amb llet, si us plau”...

Fàcilment podria seguir explicant més curiositats d’aquestes en què persones d’indrets molt llunyans han tingut la necessitat, les ganes o l’amor suficient per introduir la llengua catalana a la seva vida. I la veritat és que, des de la distància, que és quan els prejudicis s’esfumen, hi ha moltes persones que descobreixen la nostra llengua i la nostra cultura, se n’enamoren, se la fan seva i l’estimen de forma incondicional. Sovint, sense haver posat els peus als països catalans.

Ara TV3 vol mostrar-nos com el català ha canviat literalment la vida a moltes persones d’altres països. És amb el nou programa Katalonski, i el cas del cantant islandès resident a Catalunya Halldór Már Stefánsson, famós per haver adaptat a l’anglès cançons com “Al vent” o “La bella Lola”. Mar voltarà per tot el món mostrant-nos com aquestes persones ens emocionen donant un accent especial a la nostra parla i com es fan seu el nostre patrimoni lingüístic. Veurem com parlen català una entrenadora de crossfit de Califòrnia, una estudiant de Berkeley, membres de la colla castellera de Montreal... Com els entusiasmen paraules com per exemple maduixa, adéu, esdeveniment, collons o fotre.

Per fer aquest programa, segons explica el seu director, es van oferir a participar-hi 500 persones d’arreu del món. De fet, segons l’Institut Ramon Llull, el 2016 més de 6.000 persones de 28 països diferents d'Europa, Amèrica, Àsia i Oceania estudiaven català. I és que 150 universitats de tot el món imparteixen cursos del nostre idioma. Això avala el que diuen les estadístiques sobre el gran poder d’atracció que té la llengua catalana. Mentrestant, a casa nostra, hi ha qui menysprea el català, considera absurd ensenyar-lo a les escoles o aprendre’l passada la majoria d’edat. Potser tota aquesta gent, carregada de prejudicis, podria preguntar-se perquè tantes persones d’arreu del món s’hi interessen i perquè aprendre-la els canvia la vida. Perquè gent de fora estima allò que ells menyspreen. I, després, que mirin aquest nou programa de TV3, abans no ens acabin d’ofegar la televisió pública dins d’aquesta ofensiva contra tot allò que sona en la nostra llengua.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF