Inadmissible

Cal molta pedagogia per eliminar els prejudicis lingüístics que porten a arraconar la lògica i a discriminar la llengua pròpia i oficial

Andorra és l'únic Estat del món que té com a llengua plenament oficial el català. No només això, sinó que aquest és l'únic idioma oficial. Malgrat això, és impossible viure-hi plenament en català. No pas únicament perquè a molts establiments comercials l'atenció al públic no és en català, sinó també perquè l'etiquetatge dels productes que s'hi venen no està en català, al cinema les pel·lícules no són en català, etc... Però si més no, el que sí que està garantit és que tot allò que emani de l'administració pública, és en la llengua pròpia i oficial. Vaja, o així hauria de ser, segons la llei! Però aquests dies ha causat cert estupor una notícia ben curiosa. Un grup de visitants de l'església de Sant Joan de Caselles, a Canillo, han vist com se'ls vulnerava el dret de ser guiats en català. Això, en un servei que depèn del Govern d'Andorra.

La situació es va produir amb onze persones. Totes elles, catalanoparlants, excepte dues de castellanoparlants. Tot i això, segons van assegurar, aquestes dues entenien perfectament el català i van dir que, per ells, la visita es podia fer en català. Malgrat això, segons els catalanoparlants, la guia, per iniciativa pròpia, va decidir que la faria en castellà, segons va dir, perquè l'entengués tothom. Personalment crec que això és complicar-se la vida; ja són ganes, voler portar la contrària, quan el client t'ha demanat que la visita es faci en català... Evidentment, els catalanoparlants es van indignar en veure que la guia capgirava injustificadament la situació, vulnerava els seus drets lingüístics i infringia la llei, és clar...

Un cop obert el conflicte, obert per la decisió paradoxal de la guia, ella mateixa afegeix que, arribats a aquell punt, els turistes castellanoparlants van canviar d'opinió i van voler la visita en castellà. Què vol dir, això? Que en un temps rècord van deixar d'entendre el català?! El millor del cas és que, segons expliquen els catalanoparlants a la premsa, la guia els va dir que no els hi faria la visita en la llengua oficial perquè està pensada per als turistes. Davant d'això em pregunto si és incompatible ser catalanoparlant amb ser turista! Sigui com sigui, en sentir-se lògicament discriminats, els catalanoparlants, majoria aclaparadora en el grup, van decidir abandonar la visita.

Per si encara no fos prou, en les seves declaracions a la premsa arran d'aquesta polèmica, la guia afirma: "La majoria de gent, els que parlen català, entenen el castellà. Si n'hi ha dos que parlen en castellà, nosaltres hem de fer que tothom ho entengui...". Bingo! La submissió lingüística desembarca amb tota la seva esplendor, gràcies a aquestes paraules! Analitzem-ho d'una altra manera: onze persones entenen la llengua A i la llengua B. D'aquestes, nou parlen la llengua A i dues parlen la llengua B. Quina és la llengua predominant al grup? Lògica aclaparadora. No havia dit "hem de fer que tothom ho entengui?". Doncs qui hi guanya? El prejudici lingüístic.

I si us costa veure que tot és qüestió de perjudicis, fem l'exercici d'imaginar-nos aquesta situació canviant llengua A per castellà i llengua B per anglès, tot ubicant-nos, per exemple, a Saragossa. Què passaria si es discriminés el dret de nou castellanoparlants en una visita a la capital aragonesa per part d'un grup d'onze persones que, totes elles, entenen el castellà? Eh que la hipotètica guia no decidiria fer la visita en anglès contra la voluntat del grup? Eh que ningú qüestionaria la indignació i la queixa de la majoria castellanoparlant del grup? I oi que els dos que parlen anglès, que entenen el castellà i s'han mostrat favorables a fer la visita en castellà, no canviarien capriciosament d'opinió i imposarien la seva voluntat de fer la visita en anglès?

Tornem al cas real. Seguint la lògica de la guia, no cal que fem res en català. Conclusió: el català és una llengua inútil. Ep, i tot això, en un servei ofert pel Govern d'Andorra! La reacció governamental, a través del Servei de política lingüística és molt bona. Però no n'hi ha prou. Cal molta pedagogia per eliminar aquests prejudicis lingüístics que porten a arraconar la lògica i a discriminar la llengua pròpia i oficial. Discriminacions envers el català com aquesta diuen molt de la feina que ens queda per fer i penso que són completament inadmissibles a Andorra. Especialment, en un servei ofert pel govern.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF