Important i desconegut

Sense saber català, José Montilla hauria sigut president de la Generalitat?

Sortida de l’acadèmia d’Operación Triunfo i, actualment, actriu del serial de sobretaula de TV3, Elena Gadel explica que ve d’una família castellanoparlant, el català el va aprendre a escola i ara aquesta és la llengua en què es desenvolupa la família que ha creat. També la que predomina en el seu cercle d’amics. Similar és el cas de la famosa presentadora de TV3 Lídia Heredia, que explica que els seus avis van atrevir-se a parlar en català pel fet que ella el parlava. Hi ha explicacions més profundes, com la del 128è president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que sentencia que la llengua té relació amb el sentit de pertinença, o més senzilles com la de l’arquitecta prestigiosa Benedeta Tagliabue, que diu que li ha sortit de forma natural el fet de parlar “la llengua d’aquí”. Ben curiós és el cas de la monja mediàtica sor Lucía Caram, que afirma que es va despertar d’una operació quirúrgica insultant en català, en lloc de fer-ho en la seva llengua materna, com acostuma a passar.

A aquestes personalitats podem sumar-hi l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón; l’actriu Clara Segura, la cantant i actriu Dolo Beltrán o els polítics Albano Dante Fachín i Gerardo Pissarello. Totes elles són persones que, claríssimament, han crescut amb una llengua materna que no era el català i, ja sigui per l’escola, per qüestions professionals o de relacions socials, el català ha passat a ser la seva llengua habitual. Ho relaten en el marc de la campanya Llengua comuna, de la Plataforma per la llengua. L’ONG del català impulsa aquesta acció per defensar el consens social que sempre hi ha hagut a Catalunya, des de la restauració de la democràcia, en la política lingüística i en la importància del català com a eina de cohesió social. Sovint es diu que la immersió lingüística parteix de la idea que els catalanoparlants ja són bilingües, però els castellanoparlants, si no fos per l’escola, no aprendrien el català. I ensenyar l’idioma a aquesta part de la població els iguala les oportunitats. Sense saber català, Lídia Heredia hauria triomfat en el món de la comunicació? Elena Gadel i Clara Segura haurien desenvolupat aquesta carrera artística tan brillant? José Montilla hauria sigut president de la Generalitat?

Potser aquestes preguntes ajudarien a trobar una resposta a les persones entrevistades pel carrer pel canal de Youtube 'No hi havia a València...', l’octubre passat. L’entrevistadora, Rosella Espinós, els demanava si el valencià és important. Crec que tothom, fins i tot algun castellanoparlant, responia que sí, que n’era. Però sense saber dir gaire perquè. Jo potser hauria aprofitat per preguntar-los, ja que el consideren tan important, si creuen que caldria assegurar-se que tots els valencians l’aprenguin bé a escola, si hauria de ser un requisit per ser funcionari, si els productes haurien d’estar etiquetats en valencià, si hi hauria d’haver mitjans de comunicació potents en valencià...

Bé, les entrevistes eren fetes així, de forma aleatòria pel carrer, amb gent de tota mena. Però preocupa veure que a la majoria, davant la pregunta de si el valencià i el català són el mateix, responen taxativament que no. No saben explicar gaire perquè, però ho tenen clar. També val a dir que a una parella els pregunten si coneixen algun escriptor valencià i feina tenen a dir dos cognoms. Sí que un noi explica, de forma molt planera, que igual que hi ha varietats de castellà, doncs el valencià i el català són dues varietats d’una mateixa llengua. I paradoxalment, un senyor castellanoparlant, vestint la samarreta del València, davant la pregunta inicial de si el valencià és important, respon que sí, però que “depèn de quin valencià; no és el mateix noi que xiquet”. En això s’interpreta que considera que el català és valencià... Interessant!

Amb tot, se’m generen dos interrogants. Un: si la gent del carrer troba que és tan important el valencià, perquè en saben tan poques coses? Dos: hom dirà que les personalitats que citava al principi, que han normalitzat l’ús del català a la seva vida, han estat adoctrinats; no voleu dir que estan més adoctrinats aquells que troben important el valencià, no saben dir perquè, no coneixen cap escriptor en la seva llengua i, a diferència del que asseguren tots els experts, asseguren que valencià i català no són el mateix?

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF