ELS GATS I LES CULLERES

A Islàndia, el que diu l'acadèmia de la llengua va a missa i ningú ho qüestiona

El suflé ha baixat però la mar de fons continua. Encara sents per a molts racons diverses persones parlant dels diacrítics i fent broma amb ells a mode d'elegia. Persones que potser fins i tot no saben ben bé què és un diacrític, persones que ho saben des de fa unes setmanes i persones que són ben conscients de la transcendència que tenen.

La secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, que fins ara era un òrgan que passava força desapercebut malgrat que mai ha deixat de fer feina, molt bona feina, s'ha col·locat al centre d'atenció perquè aquesta vegada ha set valenta. I ser valent no té res a veure amb tenir raó o no tenir-ne. Sobretot en qüestions com els canvis de la gramàtica, que no són ciència exacta sinó unes convencions. La valentia és important. També ho és la legitimitat. Tots dos són valors que crec que no falten al si de l'IEC. Però sí que, al meu parer, li falta un altre valor o atribut: l'autoritat moral.

Tot sovint explico que a Islàndia, el que diu l'acadèmia de la llengua va a missa i ningú ho qüestiona. Vol dir que els islandesos són una colla de borregos? Crec que justament són tot el contrari: gent civilitzada, de ment oberta, perfeccionistes i fets a la seva manera. I crec que tenen assumit allò de "què en sap, el gat, de fer culleres?!"; tenen assumit que els temes s'han de deixar per aquells que hi entenen. L'islandès és un idioma que es caracteritza per moltes coses singulars però, sobretot, perquè filtra molt els estrangerismes. L'acadèmia de la llengua és al peu del canó i, neologisme que surt, neologisme que neutralitzen. Molts cops s'inventen una paraula per cobrir aquesta necessitat, la publiquen als brics de llet, tothom l'aprèn a l'hora d'esmorzar en família i bingo! Sí, tal com ho llegiu. Així és com es van normalitzar sense remugar paraules com "simi" per a telèfon, "tölva" per a ordinador o "þyrla" per a helicòpter. No escullen aquestes paraules a la babalà, sinó que agafen paraules antigues en desús, o bé les deriven o bé agafen paraules que descriuen el nou concepte. "Þyrla", per exemple, significa "girar". "Tölva" ve de "tala", que vol dir número. D'això en vaig parlar amb una coneguda islandesa i ho trobava el més normal del món: els experts decideixen, el poble confia en el seu criteri, i endavant.

I mentrestant, una mica més al sud, tothom es creu expert en tot i amb dret a decidir sobre tot. Pràcticament tothom qüestiona les versions catalanes dels neologismes, molts es riuen de les paraules genuïnes de tota la vida (heus aquí l'autoodi altre cop), i n'hi ha que parlen en castellà perquè mola més (més autoodi). Això sí, tots ens proclamem defensors del català i dels diacrítics!

Hi ha moltes coses en què és important que tothom pugui decidir. I també és molt bo que tothom tingui dret a opinar. Però hi ha decisions que cal prendre amb coneixement de causa i amb criteri d'expert. I crec que el català, en l'estat en què es troba, necessita un bon metge especialista. Al lingüista no, però al metge sempre li fem cas, eh?

L'IEC ha tardat vint anys a arribar a la conclusió que calia fer aquests canvis en les normes ortogràfiques i gramaticals. I vull pensar que ha set així perquè s'ha fet un gran treball de fons. Però potser un altre treball de fons que hauria de fer l'IEC és guanyar-se la credibilitat i la confiança dels catalanoparlants per esdevenir veritablement influent. I alhora, aconseguir donar resposta a temps en un camp, la llengua, que és viu i essencial com l'aire que respirem perquè és la base de la comunicació, un dels trets que defineixen l'ésser humà i les seves diverses identitats. Poca broma.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF