Fantasmes i oportunitats

Saber valencià obre portes i oportunitats laborals i impedir això és negar als ciutadans la possibilitat d'accedir-hi

Per aquells valencians que veuen el català, i per extensió el valencià, com un fantasma amenaçador, hi ha un racó del país -per a ells, comunitat- que és territori verge immaculat: els territoris castellanoparlants. Per aquelles coses de la història, les poblacions més occidentals del País Valencià han anat passant de ser aragoneses a ser valencianes. Ara fa anys que són valencianes i els seus habitants, per molt que no parlin la llengua de Vicent Andrés Estellés, se senten valencians. La legislació sempre s'ha ocupat de protegir-los de l'amenaça de la valencianofonia. Només hi va haver una incursió i quan llegiu a què em refereixo us semblarà una incursió simpàtica. Parlo d'RTVV. Perquè ja s'han guardat que TV3 o Catalunya Ràdio hi arribessin a penetrar mai...

Però passa el que passa i tots sabem que amb els anys la societat valenciana ha perdut algunes pors i això ha portat als comandaments de la Generalitat un govern amb cert punt nacionalista. Uns el veuen normal; d'altres, nacionalista valencià; i d'altres, catalanista invasor aterridor. Doncs bé, el govern actual impulsa un model educatiu plurilingüe que, per primera vegada a la vida, porta l'ensenyament del valencià fins a aquells confins castellanoparlants amb el benentès que això contribueix al vertebrament del territori i a l'obertura a noves oportunitats davant les quals fins ara hi havia un mur de prejudici. Aprendre valencià no implica que ara tothom pels carrers de Requena, per art de màgia, passi a parlar en aquest idioma. Però sí que els permetrà entendre millor la idiosincràsia de la resta de país i situar-los en igualtat de condicions. Igualtat de condicions laborals i acadèmiques, per exemple.

Però això sona massa bé i no fa guanyar prou vots a aquell partit polític que té aquella habilitat especial de veure fantasmes. És per això que ha iniciat una campanya pels municipis castellanoparlants del País Valencià perquè els plens aprovin una moció demanant que no se'ls inoculi el virus de la valencianofonia i que a les seves escoles no s'hi ensenyi valencià. És més, assenyalen que el nou model educatiu introdueix l'amenaça de la immersió lingüística, cosa totalment falsa perquè de fet serà el consell escolar de cada centre el que escollirà la proporció de valencià, anglès i castellà a les aules. I consell escolar implica pares, mestres i alumnes. Democràcia pura.

Allò amb què segurament no comptaven els defensors de la pàtria valenciana -castellanoparlant, clar- és que un alcalde socialista els muntaria un pollastre en forma de vídeo viral amb punts sobre la i inclosos. A Soneixa, a l'Alt Palància, en ple municipal ha esgrimit els arguments exposats més amunt i uns quants més, en resposta a aquesta proposta de moció. Tot plegat defensant “una cosa tan senzilla i de sentit comú com que, en un territori bilingüe, tots els alumnes dominin perfectament dues llengües”. Amb això, aquest alcalde castellanoparlant, reivindica que “les llengües no tenen ideologia” i que el problema està en els prejudicis de cadascú i les ganes de crear polèmica; que el valencià és una cosa que al PP “li sobra” i que sempre li ha sobrat. Davant l'alarma de discriminació que branda el Partit Popular, l'alcalde rebla dient que els discriminats són els milers de valencianoparlants que no tenen accés a l'ensenyament del seu idioma. Que saber valencià obre portes i oportunitats laborals i impedir això és negar als ciutadans la possibilitat d'accedir-hi, cosa que veritablement seria imperdonable; una discriminació.

Què passa? Que saber valencià milloraria el vincle amb la resta de territori. I això entra directament en contradicció amb l'estratègia que tant èxit dóna a la persecució de la identitat dels Països Catalans: l'estratègia del divideix i venceràs.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF