Etapa lluminosa

Els algueresos s’han guanyat la possibilitat de remuntar posicions dins l’àmbit dels territoris de parla catalana

Enrere queden totes aquelles bones intencions de diversos polítics d’impulsar la defensa i la difusió de la llengua pròpia de l’Alguer com a mesura per no deixar perdre una singularitat que converteix única la ciutat. Potser m’equivoco, però almenys tinc la percepció que poc (o res) es va acabar materialitzant d’entre les promeses del síndic dimitit Stefano Lubrano (2012-2013) en aquest sentit. Alguna campanya publicitària, però poca cosa més em consta.

Però de cop sembla que s’obre la llum. És fruit d’un treball intens i colze a colze entre diputats algueresos al parlament sard i les entitats que defensen la llengua a la ciutat. A final de juny, la cambra aprovava una nova llei de política lingüística que posa al mateix nivell de reconeixement i oficialitat el català que el sard i li dona quota en determinats espais que, evidentment, suposaran tot un salt endavant pel nostre idioma en aquest territori.

D’entrada, la llei reconeix l’ús del català en els actes administratius i que els ciutadans s’adrecin a les institucions en aquesta llengua. A més, dona a les famílies l’opció perquè els fills s’escolaritzin en català fins als estudis secundaris, incloent la possibilitat d’immersió lingüística, aprenent també italià i llengua estrangera. Aquest punt és especialment clau tenint en compte que la transmissió intergeneracional de la llengua penja d’un fil i que només el 15% de la població fa servir l’alguerès habitualment, per bé que hi ha un interès generalitzat i important en la societat per recuperar la llengua. Paral·lelament, es crearà una xarxa d’oficines de política lingüística i la televisió pública sarda haurà de fer una tercera part de les emissions en català. Aquesta també és una peça transcendental tenint en compte que l’oferta mediàtica en la llengua pròpia de la ciutat és pràcticament nul·la i obre la porta a demostrar a les noves generacions que l’alguerès serveix per més coses a part de parlar amb l’avi. Amb tot, entre les esmenes que no han prosperat n’hi ha una per implementar l’alguerès a la megafonia de l’aeroport de la ciutat. Això quedarà pendent.

Faltarà molt, òbviament, fins a normalitzar el català a l’Alguer i garantir el 100% dels drets lingüístics de la població. Però els algueresos s’han guanyat la possibilitat de remuntar posicions en aquest sentit dins l’àmbit dels territoris de parla catalana. Ara és el torn de la ciutadania. Tenen a l’abast l’opció de materialitzar aquest interès que demostren per aquesta singularitat que els fa únics dins d’Itàlia i obrir una etapa nova i lluminosa per l’alguerès.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF