Opinió 15/07/2017

Espero la seva trucada

Com a ciutadà espanyol, no creu que hauria de tenir el mateix dret que qualsevol altra persona del país a tenir televisió de pagament en el meu idioma?

i
Agustí Mas
2 min

Deuria ser cap allà al 2011 o el 2012. En aquella època encara vivia entre setmana a Barcelona i un bon dia, vaig rebre una d’aquelles tan esperades trucades d’un comercial de Telefònica. O Movistar... No sé com es deia, llavors la companyia. Crec que aleshores jo n’era client d’ADSL i telèfon fix. Era a través d’aquest mitjà, que em telefonava i, tan lògicament com malauradament, em parlava en castellà, malgrat que més tard em va demostrar que sabia català. Pel meu nom i cognoms no podia deduir que jo era catalanoparlant, no...? Arribat a un punt de la conversa em va demanar permís per parlar-me en català. En canvi, en cap moment m’havia demanat permís per parlar-me en castellà...!

Bé, el teleoperador, molt amable, em volia vendre el servei de televisió que la mateixa companyia oferia des de feia poc. Després de la seva explicació guionada i de catàleg, arriba la meva pregunta: “En quin idioma són tots els canals que m’oferiu?”. I em va dir que tots els Discovery, MTV i coses vàries eren en castellà. I una segona pregunta per part meva: “I no teniu canals en el meu idioma?”. Em va dir que ho havia de consultar.

Després de deu minuts en espera que vaig aguantar educadament i amb curiositat per una resposta que ja m’ensumava, el noi va tornar a la línia. Em va dir, de forma molt suggerent, que hi trobaria TV3, el 33, el Súper 3, el 3XL, el 324, IB3, Canal 9. O sigui, els mateixos que podia veure sense pagar, per televisió hertziana. La meva resposta va ser que no m’interessava perquè o bé m’oferien succedanis de canals americans doblats al castellà en lloc d’en versió original i que no m’oferien cap canal en el meu idioma, al qual no tingués accés a través de televisió gratuïta. I li vaig plantejar, de bona fe, una reflexió: “Com a ciutadà espanyol, no creu que hauria de tenir el mateix dret que qualsevol altra persona del país a tenir televisió de pagament en el meu idioma? O és que per ser catalanoparlants no tenim els mateixos drets?”. El noi, molt amable, em va dir que moltes gràcies per atendre’l i que ja em telefonarien quan hi hagués oferta de televisió en català. Moltes vegades he pensat que seria tan entranyable com poc probable que, en cas que Movistar algun dia oferís televisió de pagament inèdita en català, se’ls encengués un llumet a l’ordinador i em truquessin.

Tota aquesta història aquests dies encara se m’ha fet més present després de llegir a la premsa que Movistar+ estudia crear una sèrie de ficció en català. El director de Ficció original de la companyia, Domingo Corral, diu que vol lligar-ho “com més aviat millor”. Tot i això, va per llarg, perquè diu que aquests processos de conceptualització triguen molt i, malgrat que la presentaran al setembre, calculen que no s’emetrà fins al 2019 o el 2020. S’ambientarà en la Barcelona dels setanta i els vuitanta. Em pregunto per quin motiu els operadors audiovisuals de matriu castellana han tardat tant a pensar en el públic català i preparar productes en la nostra llengua. No deu pas ser cosa del procés d’independència? No oblidem que l’entreteniment també és una estructura d’Estat. En fi, que espero una trucada!

stats