Dues tasses
A aquells a qui els molesta allò que representen TV3 i Catalunya Ràdio, se’ls gira feina, perquè amb IB3, si no volien caldo, ara en tenen dues tasses!
Una jove frustrada que es veu obligada a tornar de Londres perquè s’ha quedat sense feina, una mare psicoanalista molt il·luminada, un jove menorquí amb empresa pròpia que viu a Palma amb el xicot i de cop perd el nord, una amiga hipocondríaca... Són alguns dels ingredients de 'Mai neva a ciutat', la darrera sèrie emesa per IB3. Aquests personatges ens traslladen a una Mallorca tan urbana i 'underground' com autèntica, que traspua una explosió creativa contemporània i enlluernadora que no perd de vista referents paradigmàtics com Tomeu Penya o Antònia Font.
Des de la transformista Vivian Caoba fins als estudis d’IB3 Ràdio: tot queda retratat, acompanyat d’una selecció musical quilòmetre zero que ho broda. 'Mai neva a ciutat' és una sèrie de sis capítols, lluminosa i desacomplexada, d’arrel mallorquina, però que desborda modernitat i naturalitat. Si us ho heu perdut, ho trobareu fàcilment a YouTube.
Aquesta producció arriba després d’una altre èxit balear, 'Treu foc', una sèrie policíaca amb una trama interessantíssima, també carregada de referents històrics i de trets de l’imaginari col·lectiu mallorquí. Amb tots dos productes, la bona qualitat dels informatius, magazins i altres programes de la graella, IB3 demostra que ha passat pàgina de la pàtina amb què la volia impregnar el govern del Partit Popular. Actualment, l’ens de ràdio i televisió de les illes Balears es posiciona com un pal de paller, un referent sense embuts constructor d’un imaginari col·lectiu per reivindicar amb orgull la identitat de les illes. Amb molta empenta, criteri i marcant perfil. IB3, per tant, esdevé una televisió també molt interessant per a la resta de públic catalanoparlant. L’entreteniment no té fronteres. Però a més, el magazín de tardes '5 dies' tracta temes d’interès general com qualsevol altra televisió, que poden despertar interès tant a una padrina de Pollença com a una de Sornàs o la Vall d’Albaida. Així, a aquells a qui els molesta allò que representen TV3 i Catalunya Ràdio, se’ls gira feina, perquè amb IB3, si no volien caldo, ara en tenen dues tasses!
Això sí, la llàstima és que les padrines de Sornàs o la Vall d’Albaida no poden veure IB3 Televisió per la TDT, com sí que es pot fer des de Catalunya. Completar la reciprocitat d’emissions de les televisions públiques dels països catalans segueix sent un assumpte pendent.
