Va per llarg

Tots plegats ens hem d’ocupar que la criatura sigui de bon veure i que també la puguem veure des d'Andorra i Catalunya

La finalització de les emissions de Canal 9 i la liquidació de l'empresa Radiotelevisió Valenciana va ser un dels motius que van mosquejar bona part de la població valenciana. Poques vegades s'ha vist tants ciutadans junts protestant a la plaça de la Marededéu del cap i casal com quan es va alienar el dret dels valencians de tenir una ràdio i una televisió públiques, recollit a l'Estatut d'Autonomia. Ja no cal que entrem en el fet que aquests eren els únics mitjans de comunicació que cobrien tot el país i en la llengua pròpia, encara que amb un model lingüístic molt discutible. Mirem-nos-ho encara que sigui només pel compliment del dret a la informació i al control ciutadà de l'activitat parlamentària.

Aquest mosqueig de la població va ser un dels esperons que van portar el canvi polític al número 2 del carrer dels Cavallers de València. I el clam ciutadà per recuperar RTVV no s'ha deixat de sentir des que es va constituir el pacte del Botànic que donava lloc al pacte de govern. Mentrestant, diputats com el síndic de Compromís, Fran Ferri, fan cirurgia de precisió legal i política perquè la carta d'ajust que reben els televisors valencians ampliï la paleta de colors. Però ja sabem que és més fàcil destruir que reconstruir...

Hi havia esperances que aquest Nou d'octubre, diada dels valencians, s'acabés allò del #sensesenyal i per partida doble, perquè recuperar RTVV vol dir recuperar les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, que fa tants anys que no travessen el riu Sénia. Però això va més per llarg. L'obstacle principal segueix sent el Partit Popular, malgrat que ocupa els seients de l'oposició a les Corts. És ell qui té la clau per desllorigar la composició del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, sense el qual la nova RTVV no pot començar a treballar. I per embolicar més la troca, el PP pretén que les Corts es mengin amb patates el nomenament com a membre de Maite Fernández, qui va orquestrar el silenci mediàtic escandalós de l'accident del metro de València.

No hi ha dubte que, més tard o més d'hora, la nova CVMC començarà a emetre. I haurà estat un part difícil. Però llavors tots plegats ens hem d'ocupar que la criatura sigui de bon veure i que també la puguem veure des d'Andorra i Catalunya. I fer real aquesta tan reivindicada reciprocitat d'emissions dels mitjans de comunicació en llengua catalana. Un dret dels catalanoparlants i una necessitat per normalitzar el nostre idioma i augmentar-li la quota de pantalla.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF