Al punt de mira

En una època en què s'ha parlat tant d'estructures d'Estat, si més no a títol personal fa temps que penso que els mitjans de comunicació són una veritable estructura d'Estat: són un element que ens permet que, com a ciutadans, siguem d'on siguem, se'ns expliqui el món des del nostre punt de vista nacional, en coherència amb la nostra idiosincràsia i en la nostra llengua. Són, a més, un element en què ens podem emmirallar i analitzar com a país. Tot això, sense oblidar la seva funció de control públic i guardians de la veritat.

En el cas de Catalunya, la creació dels mitjans de comunicació públics va ser clau en un moment en què calia reconstruir nacionalment el país. I la llavors Corporació catalana de mitjans de comunicació es va optar per crear continguts sense complexos, amb visió de país i defugint d'un model de programació antropològica.

Aquest model ha funcionat, ha aconseguit que la gent s'hi sentís identificada. De fet, pocs països poden presumir que els seus ciutadans aplaudissin cotxes de la seva televisió pública tot passant pel carrer. Això aquí passava. I a més d'aquest sentiment d'identificació, els índexs d'audiència també la situen líder. Suma dotze mesos consecutius de lideratge. Aquesta identificació i el lideratge han generat recels. Perquè en una època en què s'assimila catalanitat amb terrorisme, hi ha qui veu TV3 com la mare de les bruixes i l'ha exposat a una pluja de descrèdit, a amenaces sobre els seus professionals i l'ha extorquit econòmicament.

Fent més o menys aquesta reflexió vaig tenir la sort, fa qüestió de dies, d’introduir una conferència del director de TV3, Vicent Sanchis, a Camprodon, organitzada per Òmnium Ripollès. El periodista valencià va insistir molt en la imparcialitat i la veracitat dels Telenotícies. L’afirmació més categòrica va ser que l’auditora internacional d'informatius més important la puntua per sobre de la mitjana en qualitat de la informació. També va indicar que la direcció de la cadena no rep cap queixa, en aquest sentit, ni dels professionals ni de l’audiència, només de partits polítics determinats. I per acabar-ho d’adobar, els seus informatius són líders indiscutibles d’audiència. També en audiències, va destacar que TV3 té programes com Joc de cartes o El Foraster, que superen el 20 % de share, cosa que avui en dia, amb tants canals, pràcticament no passa enlloc d’Europa. Sanchis va explicar que, tant és reconeguda la qualitat de TV3, malgrat el seu pressupost de mínims, que assegura que Netflix els compra totes les produccions de ficció, fins i tot abans que es rodin. I en aquest sentit, tracten directament amb el director d’aquesta plataforma a Europa.

Sanchis va explicar que si finalment el govern d’Espanya, via article 155, no va intervenir la Corporació catalana de mitjans audiovisuals, va ser per l'interès periodístic internacional que generava aquesta amenaça i la pressió internacional que això hauria despertat. Però de ganes no els en falten i segueix al punt de mira. I en aquest sentit, el director de TV3 va fer una reflexió: En països com França o Espanya hi ha tants canals de televisió generalista que si desaparegués la pública, no passaria res. En canvi, a Catalunya, i per tot al que deia al principi d’aquest article, seria catastròfic, perquè de televisió generalista catalana i de qualitat només n'hi ha una, TV3. I si critiquen i ataquen tant TV3 "és perquè devem ser molt bons", va reblar.