Els campions del món d'ahir

Necessitem gent capaç de crear noves tipologies d’oficis dels quals avui no hem ni sentit a parlar

Per què Veneçuela no és Noruega? A què es referia la professora de la UAB Elena Costas fa uns dies, quan publicava a l’ARA que l'elecció de Paul Romer com a nou Nobel d’economia és oportuna per a nosaltres?

Certament, el professor de la Stern School of Business de la Universitat de Nova York i el seu col·lega William Nordhaus han contribuït amb les seves investigacions a  fer comprendre millor el creixement econòmic sostenible, en el context del canvi climàtic i el progrés tecnològic, en paraules de l’Acadèmia Sueca. També el professor Sala i Martín parlava a Catalunya Ràdio de les coincidències en la creació de nous models econòmics, que expliquen per què uns països creixen i es desenvolupen més, mentre que d’altres es queden enrere.

En efecte, l’altre dia comentàvem amb un conegut banquer austríac la complicada situació a Veneçuela, un país que a hores d'ara és difícil imaginar-se que hauria de ser un dels més rics i benestants del món. A l’altre costat hi ha els casos d’èxit. El Fòrum Econòmic Mundial (FEM) ha declarat Alemanya país més innovador del món. En teoria, condició imprescindible per arribar a dalt de tot. És més, el FEM destaca que els alemanys són excel·lents a l’hora de convertir les innovacions en productes preparats per competir en els mercats globals.

Lluny del cofoisme, el 'Handelsblatt' ha rebut el premi amb un article de Torsten Riecke anomenat “Els campions del món d’ahir”, en què l’autor defensa que tot això està molt bé, però que a l’era digital ja no n’hi ha prou. I es posa a descriure una sèrie d’actituds que, al seu parer, cal desenvolupar i potenciar de manera col·lectiva per tal d’esdevenir els millors, com a país i com a societat. Hi destaca la necessària cultura de la innovació, que comporta també una cultura del foment de la creativitat en tots els nivells, així com de l’esperit pioner i emprenedor, juntament amb una alta flexibilitat i capacitat d’adaptació i d’assumpció de riscos.

La motivació positiva de les persones, de les societats i dels països és vital per sortir-se’n

Sobretot perquè la celeritat que imposa la transformació digital i els models de negoci que fomenta suposen un 'bonus' extra per als empresaris amb actitud pionera, d’un abast molt més extraordinari que fa uns anys. Els efectes multiplicadors de les xarxes fan que ben aviat l’avantatge competitiu per als models de negoci d’èxit ja sigui ben difícil de superar. Per això, les economies que aspirin a poder finançar l’estat del benestar dels seus ciutadans en el futur han d’anar fins i tot molt més enllà d’allò que algunes ni tan sols fan encara per tal de gestionar a la perfecció els processos d’innovació. Han d’estar obertes a idees disruptives i que vinguin de fora. Han d’estar preparades per poder canviar en tot moment de punt de vista, de perspectiva, de paradigma.

Ben aviat, la pregunta més rellevant respecte a un nombre creixent de feines serà saber quants anys trigaran a ser automatitzables. Necessitem, doncs, gent brillant i decidida, capaç de crear noves tipologies d’oficis dels quals avui no hem ni sentit a parlar. Aquests són temps exigents, i el fals igualitarisme d’antany, centrat a fer baixar el nivell general reduint-lo a un mínim comú denominador, ja no ens pot dur sinó a la catàstrofe.

Aleshores, què cal fer?

La psicòloga Angela Lee Duckworth, de la Universitat de Pennsilvània, s’ha especialitzat en el concepte de 'grit'. Hi va arribar després de preguntar-se per què hi ha persones llestes i teòricament ben preparades que no aconsegueixen els seus objectius, mentre que d’altres que es troben en condicions inicials suposadament pitjors arriben a grans èxits professionals.

Al Banc Mundial de Washington hi ha una unitat de recerca especialitzada en la ciència del comportament, que ha trobat solucions a les preguntes de Duckworth a partir dels èxits destacats aconseguits en programes de foment d’aspectes motivacionals. Hi destaca la presència d’un investigador català, el doctor Mario Negre, que prové de l’Institut Alemany de Polítiques per al Desenvolupament (GDI).

A la campanya de les últimes eleccions presidencials als Estats Units es parlava sovint de 'stamina', coratge, valor. Aquells que venim del món de la discapacitat ho anomenem també resiliència, associada als valors positius, vinculats a la cultura de l’esforç, que les persones d’aquest col·lectiu aporten a les empreses i organitzacions. En alemany hi ha una bonica expressió, 'ein Stehaufmensch sein', que vol dir ser una persona que, passi el que passi, sempre es torna a aixecar i a tirar endavant.

La motivació positiva de les persones, de les societats i dels països és vital per sortir-se’n. Quan pensem en el moment actual, hem de pensar en polítiques, en models i en entorns positius que ajudin a superar les tristeses, les limitacions, les injustícies i les dificultats, que sens dubte són moltes.

Riecke acabava el seu article insinuant que si no som capaços d’aconseguir fer el salt endavant cap a un nou estadi d’innovació, no servirà de res lamentar-se. En el cas alemany, ser els campions del món d’ahir, com en el futbol. I és que també hi va haver una època en què el Barça ho guanyava gairebé tot.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF