Dossier memòria històrica

El Govern duu a la Fiscalia els assassinats dels tres mariandos

Els crims s’afegeixen als denunciats a la fossa de Porreres

“Les emocions pel crim del meu padrí no afloriren fins l’any 2001”

Maria Antònia, neta d’Antoni Mateu, narra el silenci traumàtic dins la família

Demòcrates

Quan era jovenet m’ho aclarí ben ràpid la meva àvia: “m’han fet roja els falangistes”

Donar veu i visibilitat a les víctimes i els desapareguts

De víctimes innocents i violència injustificada n’hi va haver a ambdós bàndols, certament, però el tracte institucional i social que reberen les víctimes posteriorment no va ser el mateix

Porreres posa nom a les víctimes negades i allibera emocions

Catorze dels 48 cossos exhumats a la fossa de Porreres, víctimes de la barbàrie de la Guerra Civil, ja tenen nom i llinatges. Aviat els seus descendents en podran recuperar les despulles, enterrades durant 80 anys a la terra fosca de la història. Aviat les emocions que han estat captives dins l’oblit durant massa temps seran plenament lliures.

“Mon pare se’n va anar amb la tristesa de no veure’l”

Llorenç Coll net coneix els falangistes que se l’emportaren: Vallori i Solivelles

“Els guàrdies li van dir que allà on se l’enduien no necessitaria res”

Pere Vallespir - Bubo per als amics- tenia 38 anys quan els homes de Franco el van matar

“Vull que les restes de mon pare estiguin amb les de ma mare”

A mitjan gener de 1937 la visita de la mare a la presó es tallà, perquè li asseguraren que l’havien alliberat. Baltasar Moyà Bauzà mai tornà a casa

“Ma mare morí dia 14 i el 30 l’identificaren, ens va fer una pena...”

Mariano Galiana Galiana no estava afiliat a cap partit polític. Ell feia de pescador

Vigilat pel seu germà a la presó de Can Mir

Joan Canyelles Capllonch va ser el president del sindicat de picapedrers d’Esporles

“He tingut molta sort: fa set anys que sé d’ell I ja l’he trobat”

Joan Losa fa fundar el consell d’Esquerra Republicana a Pollença i el va presidir durant nou mesos

“S’ha fet justícia massa tard, però se n’ha feta”

Quan Jaume Capó va ser assassinat a mans del franquisme, la seva filla, Catalina Capó, tenia vuit anys

El passat, la repressió. El present, compromís i recuperació