Menorca, sense posar un peu a la platja

MaóEl port de Maó, a Menorca, és el segon port natural més profund del món, només per darrere de Pearl Harbor, a l’illa Oahu de Hawaii. Vladímir Martínez, guia turístic a l’illa, afirma que entrar en vaixell pel port a trenc d’alba és una de les experiències més meravelloses que es poden viure. Els llums tintinejants de la ciutat que tot just es desperta, el cel rogenc o el blau brillant de l’aigua es converteixen en la millor benvinguda. L’illa no s’entendria sense les seves cales i aigües cristal·lines, però Menorca ofereix molt més que sol i platja. Repassem cinc ofertes de lleure i cultura per gaudir de l’illa també fora de la temporada de bany.

Illa de Llatzeret

Al segle XIX era habitual que els ports més transitats del Mediterrani tinguessin un llatzeret. També conegut com a leproseria, era una espècie d’hospital per on havien de passar, tant sí com no, totes les mercaderies i passatgers procedents de destins sospitosos d’exportar malalties. El llatzeret de Maó es va inaugurar el 1817, però fins fa poc no es va obrir finalment al públic. Fins al 2015 havia sigut propietat del ministeri de Sanitat, que l’utilitzava com a residència vacacional exclusiva per als seus funcionaris, no sense polèmica: per 300 euros tenien 16 dies a pensió completa, vaixell inclòs.

A les instal·lacions encara s’hi conserven els estris que feien servir els metges de l’època -més similars a instruments de tortura que a equipament mèdic- i la visita permet recórrer les quatre zones en què estava dividit el llatzeret: la zona sospitosa, la bruta, l’empestada i la neta. Criden també l’atenció els oratoris, on el mossèn feia missa tancat dins d’una cúpula de vidre per no intoxicar-se. Els més morbosos podran visitar també el cementiri i la fossa comuna -a l’illa van morir 242 persones amb malalties diverses-, on després de mig segle encara es conserven intactes restes de cranis i fèmurs. La cirereta del pastís és la torre de vigilància, a l’ala sud de la part sospitosa. La seva arquitectura en forma de volta dona lloc a un curiós fenomen: si algú parla fluixet de cara a la paret d’un extrem, la veu viatja fins a la banda oposada com si fos un altaveu.

Camí de Cavalls

Menorca té prop de 200 platges i cales, i totes presenten atractius sense necessitat de banyar-s’hi. Una de les millors maneres de visitar-les és a través del Camí de Cavalls, una ruta que dona tota la volta a Menorca a través del GR-223, un sender ancestral de 185 quilòmetres que ressegueix tota la costa de l’illa. Històricament, aquest camí s’utilitzava per defensar Menorca: l’any 1330 el rei Jaume II va formalitzar l’obligació dels colons de patrullar-hi amb cavalls armats. Gràcies a la pressió de la ciutadania, el 1996 la ruta es va reobrir i després d’una gran tasca de recuperació el 2010 es va inaugurar com a camí públic. El Camí de Cavalls està dividit en 20 etapes, la més curta de 5 quilòmetres (una hora i mitja, de Punta Nati a Ciutadella) i la més llarga de 13,6 quilòmetres (quatre hores, de Cap de Favàritx a Arenal d’en Castell). El més recomanable -per tenir el sol sempre d’esquena- és fer l’etapa d’est a oest, en la direcció contrària a les agulles del rellotge. El handicap del Camí de Cavalls és que no té una estructura d’albergs desenvolupada com ho tenen rutes catalanes com el Cavalls del Vent o el Carros de Foc, de manera que sovint s’ha d’optar per allotjaments tradicionals que obliguen a desviar-se lleugerament del camí per pernoctar.

Poblats talaiòtics

Un dels grans atractius culturals de Menorca és que l’illa encara manté intacta la petja de la prehistòria, a través dels poblats talaiòtics. La Menorca talaiòtica comprèn els primers 2.000 anys d’ocupació a l’illa, un període durant el qual els antecessors dels actuals menorquins van omplir el territori de restes arqueològiques: des de dòlmens (sepulcres funeraris), hipogeus (sepulcres subterranis) i navetes (monuments funeraris) fins a talaiots. Els poblats talaiòtics són l’element més característic de la prehistòria menorquina. Es tracta de torres còniques de grans dimensions construïdes de pedra en sec, és a dir, sense cap matèria aglomerant. Tot i així, la majoria han resistit el pas de milers i milers d’anys.

Un dels poblats més coneguts és el de Trepucó, amb un talaiot de 26metres de diàmetre, el més ample de les Balears. Com a curiositat, el talaiot va ser utilitzat el 1781 com a campament militar, i s’hi van instal·lar canons al cim. El poblat de Trepucó també té una de les taules més grans de Menorca, uns espais de culte coneguts amb aquest nom perquè s’assemblen a una enorme taula per a gegants. Pel que fa a les altres restes, destaquen també la Naveta des Tudons, la Necròpolis de Cala Morell o les Navetes de Biniac.

Parc de s’Albufera des Grau

El parc natural de s’Albufera des Grau de Menorca és la zona humida més extensa de l’illa i, per als amants de l’ornitologia, és una visita imprescindible. El seu principal atractiu és la gran diversitat d’ambients: zones humides, camps ramaders, boscos, un litoral amb penya-segats i platges, illots... En total el parc ocupa 5.006 hectàrees -marines i terrestres- amb cinc reserves diferenciades: les illes d’Addaia, s’Estany, la bassa de Morella, es Prat i l’illa d’en Colom. El parc compta amb el Centre de Recepció-Interpretació Rodríguez Femenias (Carretera Maó-es Grau, km 3,5 desviació Llimpa). Més enllà de l’atractiu ornitològic, es pot gaudir d’una gran varietat de fauna. Entre els rèptils destaca la sargantana gimnèsia ( Podarcis lilfordi), endèmica de Mallorca i Menorca, i les tortugues de terra i aigua. Entre els mamífers, hi ha espècies com el calàpet, la reineta, l’eriçó i el mostel.

L’herència anglesa de Menorca

Durant la Guerra de Successió espanyola, i com a conseqüència del Tractat d’Utrecht, Menorca va ser de domini britànic des del 1713 fins al 1903. Com a herència del pas dels britànics per l’illa, Menorca conserva diversos monuments de gran interès històric i arquitectònic. Un d’ells és el Fort Marlborough, a Maó, una fortificació del segle XVIII excavada a la roca, que encara avui es conserva en perfecte estat. També al costat de Maó hi ha l’illa del Rei, amb les restes d’una basílica paleocristiana i un antic hospital militar, el primer que l’Imperi Britànic va construir fora de les seves fronteres. Una altra herència dels britànics és el consum de ginebra, que els menorquins s’han fet seu amb la famosa pomada: tres quartes parts de llimonada i un quart de ginebra Gin Xoriguer. El millor per brindar per Menorca, també fora de temporada.

Trasmediterránea celebra 100 anys

El 25 de novembre es compliran 100 anys de la signatura de l’escriptura de constitució de la companyia Trasmediterránea, una de les principals empreses navilieres que cada any mou milers de passatgers entre les illes Balears i la resta de la Península. Nascuda a Barcelona, Trasmediterránea celebra el seu segle de vida amb una iniciativa pionera: les persones que viatgen amb les seves mascotes poden instal·lar-se una aplicació al mòbil per veure-les en vídeo en tot moment. Actualment la companyia gestiona 23 vaixells, amb connexió a les Balears, les Canàries, Ceuta, Melilla, el Marroc i Algèria.