WATERPOLO

“Tenim opcions de guanyar-ho tot, però toquem de peus a terra”

Entrevista a Clara Cambray, jugadora de La Sirena CN Mataró de waterpolo

Clara Cambray: “Tenim opcions de guanyar-ho tot, però toquem de peus a terra” / ARA

És waterpolista, encara que l’enginyeria química també forma part de la seva vida. Als 23 anys, la mataronina Clara Cambray encara una temporada que podria ser històrica amb La Sirena CN Mataró. Dissabte passat van aconseguir la vuitena victòria a la Lliga Premaat i continuen liderant en solitari una lliga que sempre solia guanyar el Sabadell. Però aquesta temporada, les maresmenques ja han derrotat les vallesanes tant a la Lliga com a la Supercopa. A més, aquest cap de setmana viatjaran a Atenes per jugar la segona fase de la LEN Champions League.

Com es va iniciar en el waterpolo? 

Vaig començar fent natació, ja que a Mataró no hi havia equip femení de waterpolo. Com molts esports, al femení li va costar arrelar-se, i quan vaig poder em vaig passar a waterpolo. La natació la vaig fer perquè a casa hi ha cultura d’aigua: el meu pare era waterpolista i la meva mare nedadora, però a mi m’agradaven els esports amb pilota. Va haver-hi un temps que combinava el waterpolo amb el futbol sala, però em van fer escollir: A o B. Crec que als 12-13 anys va ser quan em vaig passar al 100% al waterpolo, ja que m’omplia més. A més, a futbol sala només entrenàvem un dia o com a molt dos dies a la setmana, i a waterpolo entrenava dues hores al dia, i això també va fer que creés el meu grup. La veritat és que no sé si m’agradava més, però no em penedeixo de la decisió. 

Després d’estar tants anys al CN Mataró, ¿com creu que ha evolucionat el waterpolo femení al club? 

Molt, i és d'agrair. Nosaltres teníem aquest buit. L’equip femení absolut va sorgir perquè unes noies que feien natació van decidir i creure que volien jugar a waterpolo, però miraves cap avall i només hi havia equips masculins. De fet, el meu tiet i el meu pare jugaven i han passat per totes les categories, però en noies no hi havia res. I potser des de fa sis o set anys tenim categories femenines. Jo vaig començar a jugar amb els nois. Tinc un germà bessó que també jugava a waterpolo i recordo que el meu pare sempre portava el meu banyador i a la mínima que podia em colava i jugava amb els nens. Per sort, ara la majoria dels clubs tenen equips femenins en les diferents categories i tenen la seva pròpia lliga. Aquest avenç ha fet que ja hi hagi una base de noies que estan pujant, i reconforta saber que el que ve després de nosaltres ve igual o encara més fort. 

Aquesta temporada el CN Mataró està brillant. ¿Vostè com descriuria l'equip? 

Waterpolísticament tenim un equipàs. Aquest any tenim un equip que pot competir-ho tot i guanyar-ho tot. Encara que la temporada és molt llarga. Sembla que ara està anant molt bé i mai havíem sigut invictes ni líders en solitari a la Lliga. Si seguim treballant arribarem a tot el que ens proposem, i espero que sigui poder guanyar la Copa de la Reina, una Champions o una fase de la LEN Cup i tenir opcions de guanyar els play-off i la Lliga. Ens espera una temporada molt emocionant i amb opcions de guanyar-ho tot, però hem de tocar de peus a terra.

L’inici de la temporada va arrencar amb la Supercopa d’Espanya. Vau accedir a la final després de guanyar el CN Sant Andreu (8-7) i aconseguir la copa derrotant l'Astralpool CN Sabadell...

No va ser fàcil. Els altres anys el Sabadell se’ns posava sempre per davant i no podíem competir. Aquest any ha sigut al revés. Estàvem 9-4 perdent al final de la segona part, però sabíem que si seguíem treballant i creient que teníem la capacitat per guanyar, podíem superar-les. També vam tirar de sort, perquè remuntar un 9-4, acabar empatant (10-10) i guanyar als penals va ser com molt perfecte. 

La Lliga Premaat està sent idíl·lica. Després de vuit jornades i a falta d’un partit per acabar la volta, sou invictes i líders en solitari. Com sentiu aquest lideratge?

Primer, toco fusta. Encara ens queda un partit perquè s’acabi la volta i espero que arribem invictes. És una cosa que no havia passat mai i podem fer història. També crec que hem guanyat partits que no havíem de guanyar. Trobo que a vegades no hem jugat especialment bé, i, així com altres anys si no jugàvem bé perdíem tant sí com no, ara ens ho podem permetre, no vull dir que tinguem el luxe, però som un equip bastant complet i sabem tirar endavant. 

Aquesta temporada heu derrotat dos cops el totpoderós Sabadell. Què suposen aquestes victòries?

Hem demostrat que realment hem seguit treballant i crec que el segon partit té més mèrit. A la Supercopa, nosaltres com a equip no portàvem gaire temps entrenant juntes, però la segona vegada, que va ser a la cinquena jornada de la Lliga, vam ratificar que realment podem competir amb el Sabadell, que podem guanyar-lo i que de moment l’hem guanyat. Aquesta temporada jugarem molt més contra el Sabadell i tinc clar que no necessàriament els guanyarem tots. Però aquest segon partit demostra que el que va passar a la Supercopa no va ser sort.

Ja heu superat la primera fase de la LEN Champions League a Holanda, on vau quedar terceres del grup D. Com us trobeu després d’aquesta primera fase?

L’equip està molt bé. De moment ens han anat sortint les coses i veiem que, si vam guanyar el Sabadell, podem guanyar qualsevol equip. Però som realistes. A la primera fase a Holanda ja ens van passar per sobre al primer partit. Vam fer el ridícul. Era una fase fàcil perquè passaven tres de quatre i l’havíem de passar tant sí com no, però vam perdre contra el Dynamo Uralochka i sabíem que si perdíem o empatàvem l’havíem cagat. Al final, vam saber refer-nos i vam guanyar el FTC Budapest i després el VSC Utrecht a casa seva. Per sort, vam saber reaccionar.

Aquest cap de setmana viatgeu a Atenes per jugar la segona eliminatòria de la Champions. Com espereu afrontar aquesta fase? 

Toquem de peus a terra. Ara només passen dos de quatre i el primer partit ja el juguem contra el Dunaújaváros, que a priori sembla que són amb les que ens ho hem de jugar tot. Ja ens hem creuat amb elles i fa un parell d’anys ens van guanyar a Mataró passant-nos per sobre. Després juguem amb el Mediterrani, que ja tenim molta història amb elles, i finalment ve l’Olympiacos, que sembla ser l’equip més fort del grup. Hem d’arribar sense perdre cap partit, perquè si no se’ns complica i si arribem bé anirem a lluitar pel primer lloc. Però no podem deixar que ens passi el mateix que a Holanda. 

¿Aquest any us veieu capaces d’arribar a la final de la competició europea?

Per qualitat, i tal com veig l’equip, hi podem arribar. Altres anys ho hem aconseguit i hem estat a l’altura. Aquest any veig el mateix i més. Però hi ha equips amb molta experiència i reforçats, encara que nosaltres tenim l’Anni Espar, que és campiona de tot amb el Sabadell. L'experiència que ella pugui aportar o que pot tenir en fases europees també ens aporta un plus. Si no passem serà un cop dur, perquè jo crec que tenim bon equip i estem treballant molt bé. Però, si no la passem, que sigui perquè els altres equips han sigut superiors. La temporada és molt llarga i encara ens queda la Copa de la Reina, la Lliga i els play-off. Se’ns acabarà el somni europeu, però quedarà tot menys la Champions.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF