FITA A FITA
Esports 01/11/2019

La volta al penyal de Montaura pels horts de Biniatzent

Un itinerari de llegenda al voltant del ‘Mons tauri’ a través de les terres frondoses de les antigues alqueries musulmanes que avui formen Mancor

Joan Carles Palos
5 min
La volta al penyal de Montaura pels horts                   de Biniatzent

PalmaA l’època islàmica, Mancor era part del districte musulmà d´Inkan i era una de les quatre alqueries que integraven l’actual terme: Mancor, Biniarroi, Massanella i Biniatzent. Són molts els fets importants relacionats amb aquest terme de la comarca del Raiguer, com la instal·lació de l’electricitat l´any 1905 -gràcies a la iniciativa de l’amo de Massanella, Antoni Bibiloni i Pericàs (Santa Eugènia, 1853 - Mancor, 1930); la segregació del municipi de Selva el 2 d’abril de 1925 i la constitució del primer ajuntament de Mancor de la Vall després de 625 anys de dependència, a més de l’arribada al poble el 1983 de l’aigua de la font del Prat, que des del 1750 nodria les cases de Massanella a través de la canal bastida per Montserrat Fontanet (Lloret, 1706 - Mancor, 1762).

Altres fets es remunten a temps pretèrits que es perden a la memòria del temps i que han esdevingut llegendes, i que es fixen al voltant de Montaura ( Mons tauri ), on trobam tot un seguit de coves on sembla que es duien a terme rituals relacionats amb el culte al bou. Qui sap si encara ara, com succeeix a altres indrets de Mallorca, sota el seu penyalar s’hi troba amagat algun tresor de monedes d’or, d’aquells que s’arreplegaven en muntets de set passes de rodó de dobles de vint, custodiat per un bou que just demana una persona prou valenta per desenterrar-lo? Mentrestant, feim una volta al seu voltant a veure què hi trobam?

[00’] Comença la caminada des de la parada del bus TIB (L331 Mancor - estació d’Inca), ubicada al carrer de la Creu, al costat dels jardins de Son Morro. Deixant a l’esquerra la fàbrica de sabates Tiamer, s’avançarà en direcció sud-oest per carrer d’Orient. Al final de la via [02’], a la dreta, hi ha Can Vellut, també conegut com Villa Conchita, com indica una inscripció a la part superior de l’edifici. Aquesta petita joia del Modernisme a Mallorca fou aixecada per un militar cognominat Quirós, del qual passà a la família Sampol, coneguda amb el nom de Vellut. Segons informacions orals, el nom de Conchita que corona el casal respon a una filla del militar Quirós. Però la seva història ha esdevingut tot un misteri, perquè ara sembla que allà mateix hi habita ara ‘La por de Mancor’ (Illa dels Tresors / Wow Mallorca).

Des de Villa Conchita s’haurà de voltar a l’esquerra pel carrer de Montaura, mentre queda a l’esquerra l’edifici de serveis socials i sanitaris de Mancor. [05’] Tot d’una es pot veure a la dreta un indicador que assenyala el camí de Biniatzent, per on continua ara la marxa. Pujant de manera suau i progressiva, es guanya altitud i perspectiva de tot el poble. A l’esquena, al nord, es pot veure el puig de Massanella, mentre que en el sentit de la passejada, sud-oest, ja es fa visible el penyal de Montaura i, als seus peus, les cases de la possessió. A la dreta, el puig de la Devesa.

[07’] Aquí s’assoleix una cruïlla important. A l’esquerra, el camí vell de Biniamar, per on es tornarà al poble. Caldrà continuar fent passes tot dret pel camí de Biniatzent, envoltat de garrovers i ametllers. [20’] Arribant a un portell de ferro, a la dreta hi ha un camí encimentat i un indicador que assenyala les cases de Montaura (no la possessió, sinó una casa de turisme rural). Caldrà continuar tot dret, ara per camí de terra i sense perdre altura s’aniran envoltant uns grans sementers que queden a l’esquerra, entre els camps de conreu i l’espès pinar que vesteix les muntanyes del voltant, garroverars i oliverars. [32’] Aquí s’arriba a un segon portell, que sempre està obert, però uns cartellets recorden que és una propietat privada i, per tant, no es pot sortir del camí. A més, com a totes les caminades, cal tenir sempre amb molt de respecte per l’entorn i procurar que la nostra presència no hi deixi empremta.

[35’] El camí arriba a una nova cruïlla. Deixant a la dreta una pista ben ampla, caldrà descendir fins a la paret que tanca unes cases que es poden veure ben davant. A l’esquerra, el camí que després s’haurà de prendre per avançar fins a la comuna de Biniamar. Ara, però, s’ha de continuar tot dret, amb la paret a l’esquerra, fins a travesssar el torrent de Massanella (neix a Mancor, al voltant de Biniatzent, i després de travessar Inca i Búger, desguassa al torrent de Sant Miquel), on just a la dreta es veu una gran esplanada i la font d’en Patró [45’], una de les més actives -els sobrants eren conduïts per una canal a l’aljub de la plaça a Binianar (Selva) -de les quatre fonts que nodrien els horts i cases de Biniatzent: Font de Baix, Nova, d’en Patró i de la Presa.

Tornant enrere fins a la darrera bifurcació [50’], caldrà agafar el camí de la dreta que en suau descens durà (sud-est) fins a l’àrea recreativa de la comuna de Biniamar [1 h 05’], i abans s’hauran passat dos portells. Aquests terrenys, juntament amb la comuna de Caimari, són les dues úniques terres comunals que han perviscut de les moltes que tenia el municipi de Selva al segle XIV i que afectaven Massanella, Biniarroi, Mancor i Moscari.

Des d’aquí, caldrà girar a la dreta, travessar el torrent de Massanella i enganxar la canal que antigament conduïa el sobrant d’aigua de la font d’en Patró fins a Biniamar. La marxa continua en el mateix sentit que fins ara (sud-est) per un tirany que voreja la séquia fins a recuperar la pista de terra just en el moment que travessa el torrent [1 h 15’]. Ara ja només queda seguir el camí de terra fins a sortir al camí vell de Biniamar [ 1h 20’]. Voltant a l’esquerra, es deixarà un trencall a la dreta i, continuant tot dret per l’asfalt, començarà la pujada al penyal de Montaura, pel vessant de Raiguer.

En aquest punt s’arriba a l’entorn de les mines de Biniamar, tres en total, la primera de les quals, la mina Júpiter, inaugurada el 1874 i clausurada el 1987, es troba a prop de la ruta. Precisament, allà on acaba l’asfalt [1 h 25’] hi ha l’accés a unes pedreres on s’ubicava aquesta vella mina de lignit. Uns minuts més endavant, hi ha una doble barrera [1 h 30’]. Caldrà prendre la de l’esquerra, que introdueix dins un senderó que, vorejant la pedrera, a l’esquerra, deixa just al costat d’un xalet, Son Rosseó, i a l’inici del tram asfaltat del camí vell de Biniamar [1 h 40’]. Ja falta poc temps per arribar a Mancor, just queda descendir fins a enganxar el camí de Biniatzent [1 h 50’], mentre gaudim de les vistes de l’oratori de Santa Llúcia, Biniarroi i el puig de Massanella, que emmarca la gran panoràmica del poble.

S’entrarà dins Mancor seguint el mateix itinerari de sortida, pels carrers de Montaura i d’Orient fins a arribar a l’estació del bus TIB (L331 Mancor - estació d’Inca), al carrer de la Creu [2 h].

stats