Esports 18/02/2021

Dídac Costa: "No hi ha una sensació millor a la vida que arribar a port després de fer una volta al món"

5 min
Dídac Costa en el One Planet One Ocean

En solitari, contra les inclemències del temps i durant 97 dies, 6 hores, 27 minuts i 3 segons. Així ha sigut la segona volta al món amb veler de Dídac Costa (Barcelona, 1980). El navegant del One Planet One Ocean atén l'ARA hores després d'haver tornat a trepitjar terra.

Fa sis dies que va arribar a port. Com valora aquesta Vendée Globe? 

— El dia que arribes estàs una mica descol·locat. Estar-te tants dies sol i, de sobte, trobar-te tanta gent, és estrany. Després de tota la feina feta, haver pogut acabar la regata et fa mirar enrere i veure tot el que has hagut de treballar per ser a la línia de sortida: del procés viscut aquests dos últims anys de preparació per enllestir el vaixell i el projecte. La cursa és realment complicada i hi ha moments difícils.

A tot l'Estat, només vostè ha aconseguit fer la volta al món amb veler dues vegades. Ja ho ha assimilat? 

— Quan la fas no penses en batre cap rècord. La primera vegada que vaig fer la Vendée Globe era una cursa en la qual volia participar. En el moment que et planteges fer-la una altra vegada, és per millorar l'experiència anterior: per patir menys, anar més de pressa i arribar amb més preparació.

En quin moment va decidir participar-hi? 

— El procés de maduració no és el mateix el primer cop que el segon. La Vendée Globe era una cursa que des de petit m’havia cridat l’atenció. Quan vam acabar la Barcelona World Race ja vaig començar a pensar com seria fer la volta al món tot sol. Sobretot, era un sentiment de curiositat i de veure si n'era capaç. Un cop aconseguit, el segon cop la motivació era obtenir un resultat millor. El procés és gradual, fins que arriba un moment en què decideixes participar-hi i has de focalitzar totes les energies per buscar recursos i preparar el vaixell. 

Com encara la preparació abans de la sortida?

— Dediques molta energia a la preparació de cara a la sortida. El calendari aquest any ha sigut una mica just i ens hem vist afectats per la pandèmia. Ets conscient que has de sortir en bones condicions i, evidentment, t’has de plantejar que al davant tens un gran repte: són moltes setmanes sol i és esgotador. Jo tenia l’experiència de l'edició passada i sabia que gaire diferent no seria. Abans no en tenia cap referència, però aquest any sí. Sabia que passaria unes setmanes difícils, però a la vegada és una aventura de la qual gaudeixes molt. El fet de veure que vas avançant, que el vaixell va bé i que ets capaç de portar un bon ritme, et dona molta energia.

Deu haver viscut moments molt durs al llarg d'aquests quasi cent dies.

— Els moments més complicats solen estar relacionats amb el cansament o amb problemes concrets del vaixell. A mesura que van passant els dies l’energia no és la mateixa. Sobretot la part del sud del periple és la més exigent, perquè la meteorologia es complica. Aquest any, a la segona meitat de l’oceà Pacífic –quan estava a punt d’arribar al cap d’Hornos–, vaig tenir molt males condicions meteorològiques i estava esgotat. Tot i això, ets conscient que passarà i que arribaran moments millors.

Ha passat per alguna situació delicada?

— Vaig xocar amb una balena i vaig patir perquè no s’hagués trencat res. No podem tenir assistència i qualsevol petita cosa que no puguis reparar tu mateix ja fa que no puguis acabar la cursa. Més enllà d'aquest ensurt, no n'he tingut cap més de gran: la majoria dels problemes han estat relacionats amb el cansament. És una prova molt llarga, en què estàs molts dies sol, i haver de dirigir un vaixell d’aquesta mida i sol és complicat. 

Li va passar pel cap abandonar en algun moment? 

— No vaig arribar al punt de plantejar-m’ho. Has de donar el millor de tu sense posar-te al límit. Aquí apareix el fet de saber gestionar el teu cansament i la teva capacitat per no arribar a un punt en què no puguis més. T’has de conèixer molt bé per veure quines són les teves capacitats i el teu ritme de navegar.

Dídac Costa durant la Vendee Globe

Què és més important, la preparació física o la mental? 

— La barreja de totes dues. Més que això, és capital el coneixement de l’embarcació i la navegació. Has de saber en quines condicions has de prendre cada decisió tècnica i cal tenir molt clars els procediments que cal seguir. Realment, pots perdre molt de temps si no saps fer bé les coses. La vela és un esport que inclou molts factors. 

Com és un dia al vaixell?

— Tots els dies al mar són diferents. La cosa més important és que les veles estiguin ben ajustades, perquè així el vaixell pugui anar prou de pressa i sobre el pla establert. Una altra cosa que et treu molt de temps és estudiar la meteorologia. Cada poques hores ens hem de descarregar uns arxius que ens expliquen com seran els pròxims dies. Amb aquestes previsions fem una estimació de la ruta per saber quina estratègia portar a terme i cap a on hem d'anar. A més, evidentment, has de menjar, has de dormir i cal fer un manteniment constant del vaixell.

Ha pogut descansar durant la regata?

— És complicat. Quan vas sol i dorms, ningú controla el vaixell, així que el descans és més tens. Són molts dies així i no tens ni un minut per desconnectar. Quan surts no penses en el dia de l’arribada, i et vas marcant objectius a mesura que passa el temps. Primer penses en el pas de l’equador, després en l’oceà Atlàntic, en l’Índic… Et planteges les coses a 15-20 dies i això fa que les setmanes passin. No té sentit pensar a llarg termini. 

Com és l'arribada a port?

— És molt xocant i emocionant. És una sensació increïble. Com que és una cosa molt gradual, no te n'adones de cop. Vas veient les llanxes que arriben, la gent que t'envolta just abans de creuar la meta i llavors n'ets conscient. Són molts dies i és un repte enorme. És l'instant en què t'adones que portes moltíssima energia invertida per arribar fins aquí. No hi ha una sensació millor a la vida que arribar a port després de fer una volta al món. 

Hi haurà una tercera Vendée Globe? 

— No ho sé. Ara mateix és una porta que deixo oberta. Si hi hagués una tercera vegada, sempre hauria de ser diferent de l’anterior. Com aquesta ha sigut diferent de la primera, perquè hem sigut més competitius. Si les condicions tornessin a ser millors, podria repetir-ho, però encara no m’ho he plantejat. Ja ho veurem.

stats