FITA A FITA

La volta al Castellot de Selva pel camí de les Figueroles

Una caminada llarga que ens durà a recórrer les velles vies de comunicació i pelegrinatge entre el Raiguer i el santuari de Lluc

Caminada llarga, de dia sencer, que s’ha de planificar bé perquè no ens agafi la fosca, tot i que un poc menys de la meitat de la ruta -la segona part- discorre per bon camí, el GR-222 entre Lluc i Caimari. L’itinerari planteja la volta al puig del Castellot des de Caimari, passant per Binibona, ses Figueroles i el coll de la Batalla. Recorrerem una de les vies de comunicació més antigues entre el Raiguer i el santuari de Lluc, i travessarem llocs d’històries i llegendes com la del salvatge i violent enfrontament que es visqué al coll de la Batalla a començament del XVII.

La ruta

00’ Iniciarem la marxa des de la mateixa parada del bus (TIB L-330 Inca-Lluc), a l’entrada de Caimari. Des d’aquí, pel carrer de Nostra Senyora de Lluc continuarem costa amunt fins arribar a l’altura del carrer de Ca l’Hereu, a la dreta, per on prosseguirem la caminada seguint els indicadors que ens menen cap a Binibona. Travessarem la plaça Major pel costat de l’església parroquial de la Immaculada Concepció. Es tracta d’un edifici construït a final del segle XIX (1877-1891) i es caracteritza per la senzillesa i l’austeritat, com també per alguns trets neoclàssics. Sortirem de la plaça pel carrer de les Escoles i tot d’una girarem a la dreta pel carrer de Sant Jaume. Just abans d’arribar a la placeta Vella, on es troba l’oratori de Sant Jaume (església vella de Caimari del segle XVIII), voltarem a la dreta pel carrer de Binibona 10’.

Ara es tracta de recórrer els prop de dos quilòmetres de carretera fins a Binibona, agombolats pel puig dels Albellons, a la nostra esquerra, mentre gaudim de les panoràmiques de Caimari, Selva i, molt al fons, el puig de Santa Magdalena, a la nostra dreta. Obviarem tota la desviació a la dreta que ens trobem al llarg d’aquest tram de ruta. Tot d’una que entrem dins el llogaret selvatgí 35’ seguirem els indicadors de Can Beneit i de la finca dels Albellons, que ens guiaran cap al camí de la Coma. Abans, però, hem de saber que Binibona no sempre ha estat tan “bona”; en el segle XIII apareix documentada amb el nom de Bilamala o Binimala, topònim d’origen àrab. Tot i això, segons el filòleg Joan Coromines, l’origen podria ultrapassar la dominació musulmana i remuntar-se al llatí pinna mala o males penyes. El més divertit, però, és que el canvi de Binimala a Binibona va ser per raons supersticioses.

Ubicats ja al camí de la Coma, si ens ve de gust i anam bé de temps, ens podem aturar a veure les cases de Can Beneit, origen del llogaret selvatgí. Allà on acaba el tram asfaltat, quan progressivament els oliverars han esdevingut alzinars i la fondalada de la torrentera es fa més visible, uns metres després de l’entrada a la finca dels Albellons, 50’ trobarem a la dreta una fita que ens indica l’inici d’un tirany que ens durà a travessar el torrent del Guix o de Comafreda i, a pocs metres, el dels Picarols, abans que ambdós s’ajuntin per formar el torrent de Sant Miquel. Deixam enrere els torrents, i accedim a través d’un portell (antigament, un somier feia les funcions de barrera) a la pista forestal del Castell.

1h00’ Girarem a l’esquerra i seguirem la pista de terra que, paral·lela al torrent, transcorre per dins el bosc espès d’alzines i pins. Hi trobarem nombroses sitges i fins a tres forns de calç en un tram ben curt. Mentre que si miram dins el torrent, observarem algunes de les represes construïdes per afavorir les filtracions d’aigua de les torrentades cap al subsol. A poc a poc, la pista s’allunya del torrent i s’endinsa xaragall amunt cap a la Coma Llarga. 1h25’ Vius! perquè hem de veure a l’esquerra una gran fita que ens indica l’inici del camí que ens ha de dur fins a ses Figueroles. Es tracta d’un camí de ferradura, empedrat a trams, que ascendeix lentament fent ziga-zagues per la costa d’en Barral i des d’on es tenen unes impressionants vistes de l’encaixat del torrent dels Picarols.

Després d’una passejada planera per la Coma de les Vaques, el camí torna a fer uns revolts de pujada per la zona coneguda com es Puçar. 1h50’ En travessar un petit pas en forma de gorja rocosa, veurem a l’esquerra el Cocó dels Ases, un petit dipòsit d’aigua que feia les funcions d’abeurador per al bestiar. Més endavant, trobam un portell que delimita antigues restes d’un tancat de malla, el corral dels Ases, i ja ens permet accedir als terrenys públics. Divisant al fons, la vall de les Figueroles i el puig de les Covasses, i a la dreta, els penyals de la serra d’en Bisquerra (la Capella Blava).

2h05’ Deixam a la dreta el camí que puja a Alcanella i travessam el torrent d’Alcanella o dels Picarols per dirigir-nos fins a les cases de les Figueroles 2h10’, entre pruneres i lledoners, a més d’abatzers i mates. Per accedir a la clastra, encara haurem de travessar un torrentó que baixa del coll de la Rota, prop del coll de la Batalla.

La finca pública de ses Figueroles és una possessió del terme municipal de Selva que ja apareix documentada l’any 1370 i que limita, al nord, amb les altres finques públiques de Son Amer, Menut i Binifaldó a Escorca. Tot plegat, un entorn privilegiat de la serra de Tramuntana, envoltat de verdor i d’història, d’un gran valor natural i paisatgístic. El Govern va adquirir la finca el 1997 amb l’objectiu de dedicar-la a la conservació del ferreret i del seu hàbitat.

Des de les mateixes cases continuam en sentit ascendent i pel dins atapeït comellar el caminet que ens ha duit fins aquí i que ara ens ha de menar al coll de la Rota, primer, i després, pel pas d’en Bartomeu, fins al coll de la Batalla. Tot just sortir de ses Figueroles el camí travessa una paret i gira a la dreta, deixarem a l’esquerra la font de la Mata i un poc més amunt la font de la Rota 2h35’, una bassa que el camí voreja pel costat dret. El tirany se segueix sense dificultat i discorre per dins el comellar que s’obre entre el Castellot (694 m), a l’esquerra, i el puig de les Covasses (753 m), a la dreta. Deixarem a la dreta les runes de les cases de sa Rota i, a prop, les restes d’una antiga casa de neu, datada de 1713.

2h55’ Identificarem el coll de la Rota (592 m) -pas important de l’itinerari- perquè el trobam tot just quan sortim del pinar espès i entram dins un tram rocallós, per on el camí serpenteja cercant el millor pas. Al fons ja podem veure el puig Caragoler del Guix (913 m). A partir d’aquí hem de seguir amb atenció les fites (sud-oest) i les empremtes marronenques de les soles enfangades de les botes d’altres excursionistes que ens han precedit per la mateixa ruta. 3h15’ Arribam al pas d’en Bartomeu, un portellet obert en una paret seca molt irregular, bastida sobre els mateixos penyals. Just en aquest indret trobam també la línia divisòria entre els termes municipals de Selva i d’Escorca.

A partir d’aquí tot és baixada, suau, mentre el senderó que hem seguit fins ara esdevé progressivament una pista de terra que desemboca just darrere el restaurant i la benzineria del coll de la Batalla 3h35’, dit així com a conseqüència dels enfrontaments entre Canamunt i Canavall. L’any 1618, al Grau de Lluc, a la possessió del Guix, un grup nombrós de bandejats de la Colla de Selva (Canamunt) fou atacat pels comissaris reials, en bona part, bandolers de Canavall.

Ara, tot just ens toca seguir els indicadors del camí vell de Lluc que ens conduiran per la Bretxa Vella 3h55’ i el salt de la Bella Dona, la Llonganissa, la cometa de la Coveta Negra, Son Canta 4h40’ i la Costa Llarga fins a Caimari 5h20’. Acabarem a la mateixa parada de bus des d’on hem arrancat a caminar.

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF