BARÇA

El viatge fallit del Barça a la Diagonal

L’ARA mostra les imatges d’un projecte que van voler impulsar Rosell i l’Ajuntament de Barcelona però que van frenar la resta de directius del Barça

És un projecte que va acabar arraconat en un calaix però que va estar a punt de canviar la història del Barça i de la fisonomia urbana de Barcelona. El llavors president blaugrana, Sandro Rosell, i el regidor d’Urbanisme del consistori convergent, Antoni Vives, volien traslladar el Camp Nou a la Diagonal. Un projecte de ciutat en el qual portaven gairebé tres anys treballant i que es va frenar a principis del 2014 en un sopar a casa del vicepresident del Barça, Carles Vilarrubí. Una cita amb quatre comensals, un dels quals era l’alcalde d’aleshores, Xavier Trias.

L’ARA ha tingut accés a les imatges d’aquell avantprojecte que hauria suposat una inversió de 1.200 milions, lluny dels 630 que preveu gastar-se el club en l’actual Espai Barça, a les Corts. Es tractava -tal com va avançar aquest diari el 2013- d’un canvi urbanístic amb un gran impacte que havia de servir per dinamitzar una àrea de prop de 250.000 metres quadrats, que requeria un acord amb múltiples actors (com la Universitat de Barcelona, que hi té les instal·lacions d’Esports UB) i que també incloïa el vistiplau de l’Ajuntament de l’Hospitalet, perquè part dels terrenys són d’aquest municipi.

El projecte es va començar a cuinar a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) durant els mesos previs a les eleccions municipals del 2011, i a poc a poc va anar seduint Rosell, fins al punt que els tècnics van anar a casa del president blaugrana per ensenyar-li la proposta i debatre alguna de les característiques del nou projecte. A les imatges -que inclouen un disseny d’estadi estàndard, perquè posteriorment s’hauria de fer un concurs públic- s’observa el canvi substancial de la morfologia urbana. Un dels gols del nou Camp Nou apareix enganxat a la Diagonal, molt a prop de la ronda, i els tècnics havien de resoldre sobretot el repte que suposava construir un edifici d’aquestes dimensions en una zona amb un desnivell de 40 metres, el que hi ha entre la part superior de l’estadi, la que tocaria a la Diagonal, i l’altre gol, que miraria cap a les Corts i tindria al costat el nou Palau Blaugrana que també s’havia d’edificar. Per aprofitar aquesta morfologia tan complexa, l’IAAC preveia construir una gran àrea comercial i de restauració a l’anella exterior del nou estadi, amb edificis més grans a la zona amb més desnivell, que incloïa un hotel integrat a la façana del camp, un model de negoci que ja tenen molts estadis europeus.

El Barça va fer-se seva la proposta municipal i les empreses ISG, AEG i Icon Venue Group, que el club va contractar per analitzar el projecte d’un nou camp, van fer diverses visites a la zona d’Esports UB per estudiar les particularitats d’un terreny que la UB havia d’intercanviar amb l’entitat barcelonista.

Una nova entrada a la ciutat

Tot i que la idea no va arribar a plasmar-se mai i va quedar en l’àmbit polític sense traslladar-se als tècnics, una de les possibilitats que va plantejar l’equip de govern convergent va ser aprofitar la remodelació de tota aquella zona per soterrar la Diagonal: convertir l’avinguda en una àrea de vianants que fomentés els carrils bici i ampliés les zones verdes, i soterrar l’accés a la ciutat des de Sant Joan Despí fins gairebé la plaça Maria Cristina. A més, aprofitant la transformació i que es guanyaven nous terrenys per a la ciutat, una de les idees que va sorgir durant aquell període en què el consistori volia impulsar aquest projecte va ser dotar aquella zona d’una gran infraestructura, com per exemple una estació d’autobusos. Va ser una idea que no es va arribar a desenvolupar, però que pretenia dotar Barcelona d’un nou impuls gràcies a una transformació ambiciosa, un dels eixos programàtics de l’ideari urbanístic d’Antoni Vives, molt vinculat al concepte de smart city.

Fonts coneixedores d’aquesta iniciativa també expliquen que la idea d’aixecar un nou Camp Nou a l’entrada de la ciutat no era nova. Ja el 2003 s’havia parlat d’aquesta possibilitat, tot i que va ser de manera embrionària, sense ni tan sols entrar a desenvolupar un avantprojecte com va passar el 2011.

Però si el canvi era important per a la part alta de la ciutat, l’intercanvi entre la UB i el Barça també tenia afectava molt el barri de les Corts. Es preveia construir tres camps on actualment hi ha el Camp Nou, un dels quals d’atletisme, i dos més a la zona on hi ha el Miniestadi i el Palau Blaugrana. A més, també s’havia planificat l’edificació d’una residència, pavellons i pistes de tenis. Esports UB, amb la permuta, guanyava unes noves instal·lacions, que l’equip de govern de Trias volia que gestionés el Barça. Era una manera d’implicar el club amb la ciutat.

D’entre les idees que es va posar sobre la taula n’hi havia dues d’innovadores. Plantejaments que no van arribar mai als tècnics. En primer lloc, que el centre mèdic blaugrana -un dels més prestigiosos en l’àmbit de l’esport- es mantingués a les Corts per teixir sinergies amb el món universitari-. El segon -que no queda reflectit a les imatges- proposava que es mantingués la gespa del Camp Nou i fer-hi un espai de realitat virtual: una instal·lació que permetés “veure els gols del Barça” fets des de “cada punt” de la gespa, tal com explica una de les persones que van treballar -conceptualment- en aquesta idea. La gespa no era l’únic que es mantenia: la Masia era “intocable”. Idees que van acabar en un calaix perquè la junta de Rosell veia amb por un projecte faraònic que servia per canviar la morfologia de la ciutat però que feia perillar l’economia del Barça.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF