Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

La veritable humilitat del Barça

En dos dies Sandro Rosell ha rebut dos banys de masses. L'un a Vitòria, amb aficionats del Barça que viuen aquests anys eufòrics des del País Basc i que van fer signar autògrafs al president del Barça com si fos el mateix Puyol. I l'altre bany per a l'autoestima el va rebre, ahir al matí, en un auditori amb cent nens, de sis a dotze anys, degudament equipats amb una samarreta groga en què, a l'esquena, podíem llegir: "Qui té valors, guanya".

Eren nens i nenes del CEIP Brasil del barri de Sant Martí de Provençals. Que el Sandrusco triï una escola amb aquest nom sembla una broma del Crackòvia , però no ho és. Era el lloc que el Barça va escollir per donar a conèixer la iniciativa dels Barça Kids, l'interessant projecte pedagògic per fomentar els valors a través de l'esport. Una bona idea que ha d'arribar a uns 15.000 escolars. Davant d'un auditori entregat, Rosell va trobar el to perquè no es va perdre en frases subordinades, ni en ironies dites amb segones intencions, ni en reflexions denses ni pregones. Com si es tractés de Tello, va anar de cara a barraca a l'hora de resumir en cinc els valors que cal fomentar i que el Barça vol difondre.

El respecte, l'esforç, l'ambició, el treball en equip i la humilitat. Va trobar exemples de tot en el primer equip de futbol. El respecte seria demanar als nens del Barça, molt majoritaris a la sala, que respectin i estimin els que són d'un altre equip. L'esforç és, per exemple, el de Messi, que es casca una cursa de trenta metres per tapar un forat, al camp del Rayo, quan ja guanyàvem 0 a 5. L'ambició es posa de manifest en un equip que vol continuar guanyant després d'haver aixecat catorze títols. Els va explicar, també, que treballar en equip sempre és millor que fer-ho individualment. I aquí va tornar a sortir el discurs de Messi, que, aquesta setmana, va considerar que els 50 gols que li han valgut guanyar la Pilota d'Or són un èxit "grupal" perquè sense els companys no ho hauria aconseguit. I, finalment, Rosell va dir-los que la humilitat és la manera de celebrar els títols sense ofendre els rivals. I aquí va saltar un nen i va cridar: "Com el Messi". I un altre marrec -i m'asseguren que no estava preparat- encara va cridar més i va dir: "I no com el Cristiano". Les teles ja tenen la imatge que volien i, de retruc, aquest nen té el curs aprovat i pot passar a l'ESO amb bona nota. Ja venia de casa amb la lliçó apresa.

Res del que he escrit fins aquí, del projecte Barça Kids, no em sembla criticable. Només em pregunto: ¿fardar de tenir valors, com si els altres no en tinguessin, no és també una manera de fer-se el xulo? ¿No ens cal també humilitat a l'hora de penjar-nos les medalles socials?

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF