Publicitat
Publicitat

ATLETISME

La velocitat segueix ballant al ritme d’un Usain Bolt històric

El jamaicà guanya l’or als 100 metres llisos superant Gatlin

Suat i sense gaire aire, Usain Bolt va escoltar com sonava One love, de Bob Marley, per la megafonia del Niu de Pequín i, agafant la bandera jamaicana, va moure els malucs. Usain Bolt, el millor velocista de tots els temps, va escriure una pàgina més en la seva biografia, plena d’èxits i victòries, en defensar amb èxit el títol de campió dels 100 metres llisos en una final magnífica. El Mundial de Pequín, tacat per les sospites de dopatge i les queixes per l’organització, necessitava com fos un moment de glòria a la prova més mediàtica. I Bolt no va fallar, en superar el repte més complicat de la seva carrera. A l’estadi on el 2008 va guanyar el seu primer or olímpic individual, el 2015 va fer miques els somnis dels seus contrincants.

Amb 29 anys acabats de fer, Bolt ja no és el jove descarat que acabava les finals buscant amb la mirada la càmera, per sortir-hi guapo. Per derrotar el nord-americà Justin Gatlin, Bolt va haver de serrar les dents i travessar la línia d’arribada patint. Però per a la vida de Bolt, el patiment no dura més de deu segons. Abans i després de la cursa, tot és una festa. Bolt segueix sent el noi feliç que va néixer a Trelawny Parish, aquella regió del nord de Jamaica on els descendents d’esclaus que es van escapar de les plantacions es van instal·lar amb l’objectiu de viure amb dignitat i un somriure a la boca. Bolt és Jamaica i Jamaica adora Bolt. Esforç, feina, constància i ritme. L’atletisme mundial, amb l’excepció de figures com Mo Farah i la gran britànica Jessica Ennis-Hill, medalla d’or ahir de l’heptatló quan fa pocs mesos va ser mare, necessita la positivitat de Bolt.

El jamaicà arribava qüestionat després de dues temporades en què els problemes físics havien permès a Justin Gatlin encadenar 28 curses sense perdre. Gatlin és un heroi tràgic, fosc, encadenat sempre a la sospita. Campió olímpic l’any 2004, va donar positiu dos cops i va amagar-se els quatre anys que va estar sancionat. El velocista de Nova York lluita contra si mateix, intentant netejar la seva fama. Gatlin arribava a la final amb el millor temps de l’any i de les semifinals, però no va poder superar la pressió, ja que sol destacar per una sortida ràpida i explosiva. Bolt, en canvi, sempre es desperta tard, com si es llevés després d’una nit de festa. Normalment, necessita més temps que els altres per posar en marxa el seu cos imponent, més alt que els altres. A les semifinals, de fet, gairebé va caure en sortir, amb una remuntada èpica en què ja va avisar. Però a la final, just després de bromejar amb la seva barba -els anys de Mundial no s’afaita abans de les finals, però als Jocs Olímpics sí-, va sortir millor que Gatlin, amb un bon temps de reacció després del tret inicial -0.159 el jamaicà per 0.165 del nord-americà-. Després, el seu cos imponent i la seva força mental van aconseguir aguantar per davant de Gatlin, que va acabar perdent l’equilibri, per ben poc: 9.79 de Bolt, la seva millor marca aquest any, pels 9.80 de Gatlin. El bronze se’l van repartir dos joves de 20 anys que aspiren a ser reis el dia que Bolt ho deixi per organitzar festes i punxar música en discoteques: el nord-americà Trayvon Bromell i el canadenc André De Grasse (9.92). Amb vent en contra, Bolt ja acaba lluny del seu rècord mundial de 9.58, però no té rivals. “Puc fer-ho millor. He acabat relaxat, però estic fora de to”, va dir amb calma el jamaicà.

Bolt ja acumula nou medalles d’or als Mundials. Ningú ha guanyat abans tants ors com el jamaicà, que suma un total d’onze medalles mundialistes quan encara li queden per fer els 200 metres individuals i els relleus 4 x 100. Amb el seu or, Bolt supera les vuit medalles d’or de Carl Lewis. A més, iguala les sis medalles d’or en proves individuals de l’ucraïnès Serguei Bubka. I això que l’any 2011 va ser desqualificat de la final dels 100 metres al Mundial de Daegu quan va sortir malament. A Pequín, el pròxim repte és la seva prova preferida: els 200 metres llisos. Bolt abans esmicolava el cronòmetre. Ara esmicola rècords històrics, col·lecciona èxits i fa que mig món balli al ritme de Bob Marley. Tornant a situar Jamaica al mapa.

Or espanyol als 20 quilòmetres marxa

El murcià Miguel Ángel López es va proclamar campió mundial de 20 quilòmetres marxa, i va donar a la selecció espanyola la primera medalla als Mundials de Pequín. López va creuar la meta victoriós amb un temps de 1:19:14, rècord personal, seguit, a 15 segons, pel xinès Wang. El canadenc Benjamin Thorne va completar el podi amb 1:19:57. Es tracta de la segona medalla d’or que obté un espanyol en la marxa curta, vint-i-dos anys després de la victòria del barceloní Valentí Massana als Mundials de Stuttgart el 1993.

Històries de superació esportiva