Les urgències truquen a la porta del Girona
Eusebio només disposa de catorze jugadors del primer equip per veure’s les cares amb l’Eibar
GironaLa plaga de lesions que afecta el vestidor del Girona és inexplicable: a les ja conegudes de Mojica, Aday, Roberts, Borja García i Doumbia s’hi afegeixen les de Gorka Iraizoz i Marc Muniesa, que tenen una petita ruptura fibril·lar al bíceps femoral de la cama dreta, i a la baixa de Bernardo, expulsat contra el Barça i que va veure com el Comitè de Competició li denegava el recurs presentat pel club blanc-i-vermell. Tot això deixa Eusebio amb vuit baixes i sense marge de maniobra, i obligat a tornar a recórrer al Peralada per completar la convocatòria. Amb només catorze futbolistes disponibles, el filial n’aportarà quatre: Valery, Paik, Pachón i Suárez. La gran novetat és Carles Planas, que ja té l’alta mèdica. “La plantilla ja ha demostrat el seu nivell i que sap competir davant de qualsevol adversitat. Perdre jugadors és desagradable però això permet que hagin tret el cap jugadors del Peralada, i també és gratificant per al club veure la seva resposta”, admet Eusebio.
Abandonats els somnis a la Copa, els gironins tornen a la realitat de la Lliga i tenen al davant dos partits clau en un moment crucial de la temporada. Després de vuit jornades sense guanyar, en què només han sumat quatre dels vint-i-quatre punts en joc, sumar de tres en tres comença a ser una urgència perquè el descens és a només tres punts, tot i que no fa gaire era a deu. En només set dies el Girona juga contra l’Eibar a Ipurua (18.30 hores, BeIN LaLiga) i rep l’Osca a Montilivi. Tot el que sigui continuar sense guanyar serà buscar-se problemes. “Necessitem que ens arribi la recompensa de fer bé la feina. Treballem per millorar i sento que cada vegada hi som més a prop. El que no podem fer és lamentar-nos”.
No és gaire complicat encertar l’alineació blanc-i-vermella a Guipúscoa perquè Eusebio compta amb menys efectius que mai. Tampoc és cap novetat, perquè no hi ha hagut cap jornada ni cap partit de Copa sense presència del planter, però immers en la pitjor dinàmica de resultats des de fa cinc anys –onze partits seguits sense triomf– sembla que acumuli tots els mals. Com a mínim, el val·lisoletà ha sabut esprémer tots els recursos, donant oxigen a uns jugadors carregadíssims de partits en un mes de gener força exigent. Molts dels futbolistes que no van jugar contra el Madrid tornaran a escena davant l’Eibar: a la porteria jugarà Bounou; a l’eix central Ramalho, Alcalá i Juanpe; als carrils Pedro Porro i Valery; al mig del camp Pere Pons, Aleix Garcia i Àlex Granell; i al davant Portu i l'acabat de renovar Stuani.
Els precedents no són bons
Ipurua no sembla el millor lloc per aixecar el cap però el Girona ha demostrat saber sortir-se'n com més difícil ho ha tingut. Va passar a Vila-real i també a Mestalla, però aquells partits queden massa lluny. Des del novembre ni guanya a la Lliga ni deixa la porteria a zero, dos aspectes que expliquen per què s’ha estancat en la classificació. Malgrat tot, encara no sap què és estar en posicions de descens des del seu aterratge a l’elit. Una derrota amb l’Eibar, que ha lligat dinou dels vint-i-sis punts al costat de la seva afició, el deixaria a cinc punts dels guipuscoans i amb el 'goal average' particular en contra.
Els de Mendilibar són un dels dos equips que sempre han guanyat el Girona a Primera. L’altre és el Sevilla. Un nou repte per als blanc-i-vermells, molt més sòlids a domicili que a Montilivi, i que anhelen trobar una vàlvula d’escapament que allunyi els dubtes de l’entorn. L’escenari és totalment nou perquè fins ara han viscut sota la comoditat dels bons resultats. Liderat per Joan Jordán, l’Eibar té les absències de Calavera i Pedro León però recupera Orellana, que apunta a titular. Les urgències truquen a la porta del Girona.
