02/10/2011

I tu, de quin bàndol ets?

2 min

Si parles bé de Rosell és que ets rosellista i antilaportista. Si parles bé de Laporta vol dir que ets laportista i antirosellista. Si tens bona relació amb el Rexach és que ets anticruyffista i, en conseqüència, antilaportista. Si jugues a golf amb Cruyff és que ets antirosellista. Si elogies alguna decisió de Nuñez és que ets antilaportista. Si creus que Van Gaal no és el dimoni i que molta gent va ser injusta amb Bobby Robson és que ets un nuñista de cap a peus. I així podríem estar una bona estona. Massa sovint la manera més simple (i simplista) d'analitzar la realitat del Barça és tirant del manual bàsic del maniqueisme, tot ha de ser o blanc o negre, o ell o jo, o amb mi o contra mi, o bo o dolent. El sectarisme continua sent la principal amenaça per al Barça perquè encara hi ha massa ismes que podrien podrir-ho tot altra vegada. Per això quan Guardiola busca la centralitat i defuig el partidisme obstinat dels diferents corrents d'opinió de l'entorn, genera controvèrsia. Pot ser que hi hagi algun barcelonista que tingui bona relació, posem per cas, amb Laporta i Rosell i amb Cruyff i Rexach? Sí, n'hi ha, i un d'ells és Pep Guardiola. El discurs de Guardiola en què parlava de les famoses vuit famílies dels exdirectius té molt valor perquè, aprofitant l'ascendència que té entre els culers, va fer pedagogia d'un barcelonisme integrador, sa i constructiu. Guardiola va reclamar el dret a defensar els aspectes bons de la presidència de Joan Laporta sense que això vulgui dir que amb Rosell pinten bastos. Durant bona part de la història del Barça els ismes han perjudicat la institució, han crispat l'ambient fins a límits psicopàtics i al final l'equip n'ha sortit escaldat. Afortunadament, aquest cop, l'incendi ha tingut un abast reduït gràcies a la reacció ràpida i intel·ligent de tots plegats, i sobretot perquè el Barça té un entrenador que respecta la discrepància però lluita contra el sectarisme. L'any 61, si Guardiola hagués pogut, hauria parlat en contra del suaristes i els kubalistes i a favor del bé comú, hauria defensat que al vestidor hi havia espai per als dos cracs, per a Kubala i per a Suárez, i potser el Barça ara tindria alguna Copa d'Europa més al museu i l'Inter de Milà alguna menys.

stats